Incerteses hivernals

Submergits pel tsunami infecciós, semblaria que l’economia hagués hibernat, oculta per la urgència de preocupacions immediates sobre la malaltia, la conciliació familiar o les altes i baixes laborals. Però la realitat econòmica no desapareix i, quan l’òmicron afluixi, reapareixerà amb força. On som? En continuada incertesa: la situació no difereix de la dels últims mesos i els dubtes sobre el futur no només no han minvat sinó que s’han accentuat. És cert que les previsions 2022-2023 continuen sent molt favorables: per a Espanya, fa unes setmanes la Comissió Europea apostava per un augment del PIB del 5,5% i un 4,5%, respectivament; mentre que l’OCDE espera un increment del PIB global del 4,5% el 2022 que, en el cas de l’eurozona, superaria el 4%. Però, per sobre d’aquest favorable rerefons, s’acumulen potencials sorpreses.

Entre les que podrien millorar la situació, serien més que benvingudes la reducció en la pujada de preus i, amb això, el manteniment de la laxa política monetària, igual com l’aparició de variants menys severes de la covid o l’increment en la vacunació global. Però hi ha altres canvis menys positius, contra els que podríem topar de cara: variants més perilloses, increment de les tensions geopolítiques globals o, finalment, enquistament inflacionari si l’espiral preus-salaris s’activa i, amb ella, l’inevitable enduriment de la política monetària.

Malauradament, algunes d’aquestes possibles sorpreses a la baixa estan adquirint carta de naturalització. Als Estats Units ja hi ha consens sobre tres o quatre alces en els tipus d’interès per la Fed i, potser més important, de ràpida reducció del voluminós deute públic acumulat en el seu balanç; això mateix s’espera a la Gran Bretanya i fins i tot al Japó, on per primera vegada en anys

Per primer cop des de maig del 2019, els tipus d’interès del deute públic alemany a 10 anys s’han situat per sobre de zero

les previsions de preus són a l’alça.

I el BCE? Lentament, però sembla que inexorablement, comença a discutir-se que potser haurà d’augmentar els tipus d’interès abans del previst, per bé que inicialment s’esperen canvis molt modestos. Però que anticiparien, i això és el més significatiu, el final de l’excepcional etapa de baix cost dels diners que hem viscut des del 2014-2015. És aquest context el que explica que, per primer cop des de maig del 2019, els tipus d’interès del deute públic alemany a 10 anys s’hagin situat...per sobre de zero! Això reflecteix la creixent convicció dels mercats de la inevitable retirada d’estímuls monetaris del BCE, tot i que encara no es reflecteixi en un augment en les primes de risc d’Espanya.

Incerteses hivernals? No exactament. Som en delicada transició: des d’un BCE ultraexpansiu cap a un altre de menys amable. Els més endeutats (famílies, empreses o estats) mirin-s’hi bé: lentament, va acostant-se el moment de la veritat.