Rússia endureix la posició i espera, sense ensenyar les cartes, la resposta dels EUA

Mentre s’espera una resposta dels EUA a les seves demandes perquè l’OTAN retrocedeixi, Rússia endureix la seva posició i es manté en silenci sobre els seus pròxims passos. Si la resposta és decebedora, haurà de prendre decisions polítiques molt dures, va advertir el viceministre d’Exteriors, Serguei Riabkov.

Rússia no vol conflictes, no amenaça ningú i no ataca ningú, va emfatitzar el diplomàtic divendres a la nit al canal Rossiya24, negant d’aquesta manera el temor de Kíev i Occident d’un imminent atac contra Ucraïna.

El temor es justifica perquè Rússia manté més de 100.000 militars a les regions pròximes a la frontera ucraïnesa, on a més continua latent la guerra al Donbàs entre Kíev i els separatistes prorussos a qui dona suport Moscou. El record de l’annexió de Crimea, el 2014, també atia aquestes pors.

A més, els països occidentals i l’OTAN ja li han dit al Kremlin que les seves exigències són inacceptables. És impensable que, com vol Moscou, l’Aliança Atlàntica retiri les seves forces a posicions de l’any 1997, perquè això significaria abandonar membres de l’Aliança de l’Est d’Europa que van ingressar-hi posteriorment. Tampoc no és acceptable que Rússia exigeixi que l’OTAN no admeti exrepúbliques soviètiques i que retiri a Ucraïna i Geòrgia la invitació per entrar, cursada el 2008.

Rússia va fer arribar aquestes demandes per escrit als EUA i a l’OTAN al desembre i vol una resposta per la mateixa via.

Com que és evident que serà que no, la pregunta és què farà Rússia. A més de la invasió d’Ucraïna que sembla indicar el desplegament militar, aquestes setmanes de contactes diplomàtics els funcionaris russos han suggerit “respostes tecnicomilitars”, que podrien significar instal·lar míssils a Veneçuela i Cuba, una opció que no s’ha descartat.

També és genèrica l’al·lusió de Riabkov a una “resposta política seriosa”. Aquesta setmana el grup comunista de la Duma (Cambra Baixa del parlament) ha proposat de demanar al president rus, Vladímir Putin, que reconegui com a països les regions independentistes prorusses de Donetsk i Luhansk. El Kremlin, tot i això, s’ha distanciat d’aquesta mesura.

Aquestes qüestions han motivat setmanes de contactes diplomàtics en què els occidentals han d’escoltar l’agenda de Moscou perquè volen rebaixar la tensió bèl·lica. L’últim el van mantenir divendres a Ginebra els caps de la diplomàcia de Rússia i els EUA,

Serguei Lavrov i Antony Blinken. Aquest últim va prometre que enviarà la seva resposta la setmana que ve. “Estem portant la iniciativa de la política exterior”, es va felicitar Riabkov. ●

L’evident rebuig de les inacceptables demandes de Moscou planteja una pregunta: què farà el Kremlin?