La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les cèl·lules T ‘assassines’
Setmana complicada. Milers de contagis, molts pacients a urgències, desenes de pacients ingressats i alguns d’ingressats a les ucis. Un patró clínic relativament comú, però amb excepcions. Els pacients vacunats que han rebut la dosi de reforç tenen símptomes lleus: mal de coll, cansament, dolor muscular i una mica de febre. Els que estan vacunats amb pauta completa, també, però amb símptomes una mica més intensos.
N’ingressen pocs, la majoria perquè tenen factors de risc d’evolucionar a formes greus de covid. Els pacients sense pauta completa estan pitjor, globalment. Més cansats i febles, alguns amb certa dificultat respiratòria, però pocs requereixen ingrés. Queden els pacients no vacunats: molts tenen dificultat respiratòria important i necessiten oxigen. El risc d’acabar hospitalitzats és molt superior al dels vacunats.
La variant òmicron pot infectar les persones vacunades, però les vacunes ens continuen protegint de les formes greus de malaltia, eviten consultes a urgències, hospitalitzacions i morts. Les mutacions d’òmicron comprometen l’efectivitat que els anticossos exhibien davant les variants anteriors. Tot i això, tot apunta que l’òmicron continua sent altament susceptible a la resposta immune cel·lular gràcies a les cèl·lules T. Els anticossos, especialment els neutralitzadors, prevenen la replicació del virus. Si el seu nivell baixa hi ha un augment del risc de contagi i de desenvolupar una infecció simptomàtica.
Com que es dirigeix davant la proteïna S, que concentra moltes mutacions, la seva capacitat de protecció disminueix. Les cèl·lules T no eviten la infecció: comencen a actuar només després de l’entrada del virus en el nostre organisme. Entre les seves funcions hi ha la de comportar-se com a cèl·lules assassines: destrueixen les cèl·lules infectades pel virus i limiten la disseminació de la infecció. Poden representar la diferència entre una infecció lleu i una de greu.
També ajuden a reduir la transmissió, ja que disminueix la quantitat de virus en el nostre organisme. Les cèl·lules T són més resilients. Els nivells de cèl·lules T no decauen amb la rapidesa que ho fan els nivells d’anticossos. Les cèl·lules T reconeixen diferents punts de la proteïna S del virus i poden mantenir la seva efectivitat davant variants amb mutacions. Hi ha estudis que indiquen que la majoria dels punts que les cèl·lules T reconeixen per poder actuar es mantenen intactes en la variant òmicron. Són dades de laboratori, però és raonable pensar que passa igual en la vida real. És probable que gran part de l’efectivitat de les vacunes de mRNA i DNA per prevenir les formes greus de malaltia per la covid i l’hospitalització es degui a aquestes cèl·lules T.
En resum, si el focus d’atenció és prevenir el contagi (infectivitat), cal valorar els anticossos. Si el focus d’atenció és evitar la gravetat de la covid, com és el cas actual, les cèl·lules T són molt importants.
L’òmicron és susceptible a la resposta immune gràcies a aquestes cèl·lules