Croada a Catalunya per vacunar un 40% d’estrangers que s’hi resisteixen

Treball callat en mesquites i misses ortodoxes per esquivar pors i creences

En mesquites, mercats ambulants, davant d’esglésies després d’una cerimònia ortodoxa, locals socials... Ajuntaments, ambulatoris i autoritats sanitàries han unit esforços per convèncer la població estrangera establerta a Catalunya sobre els beneficis de la vacuna contra la covid.

És una feina silenciosa i sense el focus mediàtic per no criminalitzar uns col·lectius prou condicionats –tot i que visquin a Catalunya des de fa anys– amb el que passa als seus països d’origen amb les campanyes de vacunació. Canviar aquesta percepció no és una feina fàcil. I fins i tot queda molt per fer, atès que els índexs de vacunació entre aquesta població estrangera (només un 60% han rebut el fàrmac, segons dades de Salut) és molt lluny – més de vint punts per sota– dels percentatges d’inoculacions entre la població local.

Les reticències més importants a la vacuna es detecten entre ciutadans originaris de països de l’Est. Bulgària, Romania, Ucraïna... Són territoris amb un índex d’inoculació molt per sota de la mitjana europea. A Bulgària, per exemple, la població amb la pauta completa no arriba a un 30%. A Ucraïna és d’un 32,5% i a Romania només un 41% de la població del país està vacunada.

“No podem dir que siguin negacionistes –apunta Anna Pla, directora del CAP de Guissona–, ja que admeten que la malaltia existeix. La negativa a vacunar-se, acostumen a explicar, és perquè dubten que aquests fàrmacs siguin eficaços i repeteixen que no hi ha hagut temps per provar-los. És la informació que els arriba de les seves famílies i amics dels països d’origen”.

La meitat de la població de Guissona és d’origen estranger. Aquests ciutadans treballen en una indústria càrnia de la Segarra i la majoria d’ells provenen de països de l’Est. Per tant, en aquesta localitat han notat, de primera mà, la desconfiança d’aquests veïns amb la vacuna.

Fa mesos que es fan campanyes per animar la població perquè es vacuni. I no sempre amb èxit. Anna Pla recorda que setmanes enrere van muntar una parada de vacunació un diumenge, al costat de la porta de l’església de Guissona, després d’una missa ortodoxa. Van administrar trenta vacunes en dues hores. No és una xifra per llançar coets, “però val més això que no res”, recalca la directora del CAP de la població.

Ana Marchal és adjunta a la direcció del Servei d’Atenció Primària del Barcelonès Nord i el Maresme de l’ICS. Si s’indaga en l’origen dels usuaris que van als ambulatoris, hi ha més de 20 nacionalitats. Animar a la vacunació en una torre de Babel així ha suposat una feina extra per a sanitaris i ajuntaments.

“Hem fet xerrades a les mesquites, ens hem traslladat fins als

Aquests ciutadans estan influïts pel que passa als seus països, malgrat que faci molts anys que són aquí

barris on viu la població estrangera i hem contactat amb els líders de les diferents comunitats per convence’ls sobre els beneficis de la vacuna”, revela Marchal. Tasca difícil, però no impossible i molt necessària si se’n volen treure fruits. El més important, en aquestes campanyes, “a més de convèncer i ajudar a superar pors i salvar creences, és informar aquests ciutadans que tenen a la seva disposició el nostre sistema sanitari. De vegades no es vacunen per desconeixement”, afegeix Ana Marchal.

Els ajuntaments han editat fullets per difondre informació en diferents idiomes per repartirlos entre aquestes comunitats. I per a les xerrades, Salut compta amb intèrprets per no errar en el missatge. Al final, a més d’administrar tantes vacunes com sigui possible, es busca que les negatives a la injecció no passin una factura afegida en les relacions entre estrangers i la població localc

ME L Imatge d’arxiu d’un cribratge entre col·lectius de temporers i els seus familiars el maig del 2021