“Jo no desconnecto mai”

Hugo Arévalo (Madrid, 1982) no necessita massa els diners ni una fama o notorietat que no el precedeix, però que es va forjant dia a dia, amb els seus encerts. Als 39 anys, ha tingut l’olfacte, la intuïció o la sort d’haver participat com a inversor particular en algunes de les companyies que han trencat motllos en l’anomenat ecosistema digital. Des de Tuenti fins a Cabify, Glovo, JobandTalent, Lime, Colvin, DeporVillage, Dudyfit, Playtomic, Tropicfeel, Lookiero, Matera i Genially, aquest llicenciat en Administració d’Empreses ha demostrat, com diu una empresari que el coneix bé, que “sembla que té un do especial per descobrir els bons projectes i afegir-s’hi en el moment adequat”.

Així va ser a Tuenti, la seva primera inversió, fa quinze anys, quan es va assabentar del que tramaven els fundadors i va buscar els diners que no tenia de sota de les pedres –família, amics i fins a un préstec bancari– per afegir-se al projecte i batejar-se al món del comerç electrònic. Li va sortir molt bé i ja no abandonaria el vaixell mai més.

Arévalo, que admet també molts errors però que li costa explicar-los, està ara entossudit en el desenvolupament i creixement de ThePowerMBA, una plataforma d’ensenyament en línia, que aquesta setmana s’ha rebatejat com a ThePower Business School. El nom de l’empresa, i el missatge que l’acompanya pot sonar un tant pretensiós: “Volem portar els nostres programes i la nostra metodologia a estudiants de tot el món i ser la primera escola de negocis global”, diu Arévalo, que llança missatges pròxims al populisme quan parla de la seva empresa. “Per què les escoles de negocis són només per a rics? Per què he de deixarho tot per estudiar? Amb nosaltres, és possible fer-ho per 500 o 600 euros i aprenent dels millors”, insisteix. Al cap de cinc anys, la plataforma creada amb tot just 100.000 euros ha arribat a uns 70.000 alumnes de tot el món i acumula 50 milions d’ingressos.

La clau, diuen al sector, és el màrqueting. ThePower Business School, com Arévalo, sap vendre’s. I això, en els temps que corren, ja suposa la meitat del camí a l’èxit. L’altra meitat és gestió, feina, hores, hores i més hores dedicades a sembrar, corregir errors, pivotar... Com en tota empresa que engega, però més. “Els fundadors volem compromís, que la nostra gent visqui l’empresa com a seva i, sí, vivim aquella agressivitat d’exigir que tots pensin 24/7 en l’empresa”, diu amb llenguatge inequívocament digital. Ell mateix admet que “la desconnexió la porto malament, quan ets fundador no pots fer-ho, i dormo poc perquè el temps vola”.

Arévalo esprem els altres i s’esprem a si mateix perquè, a més, aglutina en la seva persona una doble condició –la d’inversor i emprenedor– que no és tan fàcil ni habitual de combinar. No, almenys, en gent tan jove i amb tiquets d’inversió tan elevats com els seus i en tantes empreses. “És dels tres business angels que inverteix més diners per projecte a Espanya”, diu Carlos Blanco, una de les referències indiscutibles del sector a Espanya.

El moment d’efervescència creadora, i el flux incessant de diners al sector digital, potser requereix aquest activisme brutal en qui vol i pot estar a primera línia. Arévalo continuarà aquí, al sector, fins que el cos aguanti, però això no evita que llanci un avís a qui el vulgui escoltar: “És evident que això continuarà, no és flor d’un dia, tot i que també crec que hi ha bombolla i que hi haurà una neteja abans de tres anys”. Apocalíptic? No, perquè, segons la visió d’Arévalo, la selecció natural implicarà l’ascens a les altures dels millors exponents de l’actual fornada empresarial. “D’aquí deu anys, espero que aquí hagi passat el mateix que en el Nasdaq i que les empreses tecnològiques siguin les que liderin l’Ibex”, assegura. ●

“D’aquí deu anys espero que aquí passi el mateix que al Nasdaq i que les empreses tecnològiques liderin l’Ibex”

/GEY B