La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mentiders? No, gràcies
Vivim envoltats de mentides. I moltes les proclamen els nostres governants. Amb elles construeixen un relat, se’l creuen, fan que se’l creguin molts dels seus conciutadans i aixequen un món paral·lel al real, el seu. Una gran mentida va justificar la invasió de l’Iraq: no era veritat que tingués armes de destrucció massiva. Una altra va encoratjar l’assalt al Capitoli dels Estats Units: l’acusació de frau electoral que encara esgrimeix Donald Trump, qui va dir més de 30.000 mentides durant el seu mandat presidencial. Altres falsedats van alimentar el Brexit. Com la que Boris Johnson exhibia al seu autobús de campanya, en què assegurava que el Regne Unit entregava setmanalment 350 milions de lliures a la Unió Europea, quantitat que ell recuperaria per destinar-la al Sistema Nacional de Salut.
El premier britànic n’ha dit moltes, i no només des de Downing Street. Com a periodista i director de The Spectator, va culpar els seguidors del Liverpool de la tragèdia de Hillsborough del 1989, on van morir 97 persones en una allau. No es va poder demostrar aquesta acusació i el 2012 va lamentar “amargament” els seus comentaris. Va ser acomiadat del Times als vuitanta per haver-se inventat una citació i ara, com a primer ministre, intenta escapolir-se del partygate –les successives festes que s’han celebrat a la seva residència oficial com a primer ministre amb el país confinat per la pandèmia o de dol per la mort del duc d’Edimburg –mentint també. No sabia quines eren les restriccions, va arribar a excusar-se ell, que va ser qui les va posar, com irònicament escrivia a la seva portada The Independent. Johnson és a la corda fluixa. Les seves últimes mentides l’han posat al caire de l’abisme. Caurà quan els seus companys de partit ho decideixin. Però continuarà mentint, com ho continua fent Trump, perquè, com explica el llibre Art de la mentida política, editat fa més de 300 anys a Anglaterra, “l’excés de zel en l’exercici d’aquest art pot fer que alguns s’acabin persuadint que el que afirmen és, en efecte, veritable”.
Mentiders? No, gràcies.