La Vanguardia (Català-1ª edició)
El superjutge vol ser president
Sergio Moro defensa la seva candidatura presidencial amb un llibre que acaba de publicar
Els qui gaudien de la nova cuina brasilera a l’elegant restaurant Bloco C a Brasília el mes passat eren de la minoria de “ni Bolsonaro, ni Lula”, els que busquen una “tercera via” en les eleccions del pròxim mes d’octubre. “Segurament votaran tots Moro”, va explicar el diplomàtic amb qui se celebrava el dinar. “Però són els únics”.
Es referia a Sergio Moro, l’abans anomenat súper jutge, responsable de condemnar Lula da Silva a nou anys de presó el 2017 per presumptes delictes de corrupció, ara rival de l’expresident a la precampanya presidencial.
Alguns fanàtics de la investigació judicial coneguda com a Lava Jato i dirigida per Moro –els que es van llançar als carrers fa cinc anys a favor de l’empresonament de Lula i la destitució de la llavors presidenta Dilma Rousseff–, encara alimenten esperances que Moro pugui prevenir una molt probable victòria de Lula.
Per a l’electorat més ampli, tot i això, Moro és una anècdota, almenys de moment. Gairebé un 70% dels entrevistats en els últims sondejos diuen que votarà o bé Lula –amb mes d’un 45%– o bé Bolsonaro, amb al voltant d’un 20%. La intenció de vot per a l’exjutge se situa entorn d’un 10%. Si no aconsegueix un 15% les pròximes setmanes és probable que es retiri de la cursa presidencial per buscar un escó al Senat, segons la columnista d’AOL Carolina Brigido. “Moro no té la més mínima capacitat d’articulació amb la majoria dels votants, ni amb els polítics, ni els empresaris”, va resumir el diplomàtic al dinar a Bloco C.
El gir en la sort del súper jutge de la ciutat conservadora de Curitiba va començar amb la seva incorporació al govern de Bolsonaro el 2019. Va ser una decisió que va fer la vida molt difícil per als admiradors de Moro a les facultats internacionals de dret i en oenagés com Transparència Internacional que havien concedit premis als intrèpids fiscals del Lava Jato. No només resultava difícil defensar la seva presència en un govern d’ultradreta sinó que la decisió semblava donar la raó als qui acusaven Moro de tenir una agenda política.
En un llibre acabat d’aparèixer titulat Contra el sistema de corrupció, amb el qual pretén impulsar la seva candidatura, Moro defensa la decisió. “No van faltar arguments que jo hauria condemnat Lula per retirar-lo de la cursa electoral (...) i que la recompensa va ser el ministeri”, escriu Moro . “Rucades”, prossegueix en el seu característic llenguatge de mestre d’escola. “Vaig acceptar el càrrec perquè sabia que es volia organitzar de manera imminent un contraatac als assoliments del Lava Jato. Sent ministre, creia que podria actuar per impedir-la”.
Amb aquests sentiments aparentment nobles, Moro es va posar al capdavant de la lluita contra el crim organitzat i la corrupció en un govern presidit per un exmilitar que elogiava els torturadors de la dictadura i la família del qual no ocultava les simpaties amb els grups paramilitars que extorsionen i assassinen als barris perifèrics de Rio de Janeiro.
En el llibre, Moro insisteix que creia que Bolsonaro li concediria la tasca de “defensar l’estat de dret”. Confiava, pel que sembla, que Bolsonaro seria un president “moderat de to (...) i ponderat. Al cap de 16 mesos es va adonar que era tot mentida, segons el llibre. Va sortir del govern l’abril del 2020 després de ser sotmès a pressions per protegir Flavio Bolsonaro, el fill del president implicat en un cas de corrupció relacionat amb les milícies d’ultradreta a Rio. “Els meus principis no havien canviat; d’altres sí que van canviar”, resumeix Moro com si les activitats sinistres de la família Bolsonaro haguessin estat un secret fins al 2019.
Ni tan sols els grans diaris nacionals brasilers, defensors del Lava Jato al seu dia, tenen gaire paciència amb Moro. “És un justicier que va col·laborar en la corrosió del procés democràtic”, va escriure Reinaldo Azevedo a Folha de Sao Paulo.
Miriam Leitao, columnista d’O Globo, recorda que Moro va declarar la seva “confiança personal” en el diputat bolsonarista Onyx Lorenzoni, que després va confessar que havia finançat la seva campanya electoral amb diners de la multinacional càrnia JBS. “Moro no pot ser idealitzat; en moltes àrees, és una pàgina en blanc”, adverteix Leitao.
D’altres expressen el mateix desencant. “La gent pensava que era un valent per haver-se enfrontat a l’establishment”, va dir un exeditor de llibres a Rio. “Però molt ha canviat; quan compareix en televisió sembla molt poc preparat”.
Una altra decisió controvertida de l’exjutge va ser la d’entrar, després d’abandonar el govern, al bufet Álvarez & Marsal, que prestava serveis d’assessorament a Odebrecht, la constructora brasilera i focus principal de les investigacions del Lava Jato.
El cop més gran a les aspiracions polítiques de Moro va ser la filtració a The Intercept, de milers de missatges de Telegram enviats pel jutge i l’equip de fiscals del Lava Jato. Qui llegeixi els intercanvis de consells i informacions entre Moro i el fiscal en cap, Deltan Dallagnol, en un llenguatge de complicitat i amiguisme, difícilment no conclou que Lula estava condemnat abans de ser jutjat. El mateix Tribunal Suprem finalment va anul·lar el març de l’any passat les condemnes contra l’expresident i va concloure que Moro havia actuat amb “parcialitat”.
“En la tradició jurídica brasilera és normal que un jutge conversi amb procuradors”, es defensa Moro, una excusa sorprenent per a qui presumia de voler trencar amb el vell sistema corrupte. Insisteix que el PT va ser el principal perjudicat de la investigació i exclusivament perquè era el partit en el poder. “Es tractava de suborns pagats sistemàticament per directors d’empreses constructores i per Petrobras (la petroliera semi pública) a agents polítics que eren responsables de nomenar-los en els seus càrrecs; qui controlava aquelles nominacions entre el 2003 i el 2014 era el govern del PT”, explica. “Res no pot ser més fals que dir que érem aliats de la dreta brasilera buscant inutilitzar l’esquerra”, escriu.
És un argument més sòlid que altres d’esgrimits per Moro al llibre. Però per a molts brasilers, la candidatura de l’exjutge ha confirmat la sospita que Lava Jato sempre va ser un ambiciós projecte polític. ●
El jutge va molt al darrere en la intenció de vot de Lula (un 45%) i de Bolsonaro (20%)
L’entrada de Moro en el Govern de l’actual president va deixar perplexos els seus seguidors inicials