Felip de Borbó arriba al centenar de viatges oficials a Llatinoamèrica

El Rei comença avui un periple que el porta a Puerto Rico i Hondures San Juan compleix 500 anys

El primer viatge oficial de Felip de Borbó va ser el maig del 1983 quan, com a príncep d’Astúries, va acompanyar el llavors president del Govern espanyol Felipe González als actes commemoratius del 450è aniversari de la fundació de Cartagena de Indias (Colòmbia); gairebé quaranta anys després, ja Rei, avui arriba a San Juan de Puerto Rico per participar en les celebracions del cinquè centenari de la creació de la ciutat fundada per l’espanyol Juan Ponce de León el 1521.

Llatinoamèrica concentra el gruix dels viatges de Felip de Borbó, que ha travessat l’Atlàntic cent vegades. La majoria, un total de 75, han tingut per objectiu assistir a les diferents preses de possessió i dijous n’afegirà una més, en desplaçar-se des de San Juan de Puerto Rico a Tegucigalpa per assistir a l’inici de mandat de Xiomara Castro, la primera presidenta d’Hondures.

Des del 1996, Felip de Borbó ha assistit, primer com a príncep d’Astúries, i després com a cap d’Estat, a la pràctica totalitat dels relleus presidencials, després que el rei Joan Carles, d’acord amb el govern de Felipe González, va decidir encarregar a l’hereu la representació d’Espanya als països iberoamericans, àrea d’atenció preferent de la política exterior espanyola. L’objectiu era construir un nou camp de relacions basades, no llastades, en la història colonial que va unir Espanya amb Amèrica durant quatre segles.

Entre el 1990 i el 1993, el llavors jove Príncep va fer diversos viatges que van tenir com a destinació Mèxic, Xile, l’Argentina i Bolívia. Després se’n va anar dos anys a estudiar un màster en Relacions Internacionals a la Universitat de Georgetown (Washington, EUA) i quan el va acabar, ja plenament incorporat a les seves funcions

Felip de Borbó ha visitat gairebé cent vegades a Amèrica, la majoria per assistir a preses de possessió. Com a Rei ha estat present en les cimeres iberoamericanes i ha fet quatre visites d’Estat, més els viatges oficials que va fer com a príncep d’Astúries

Guatemala El Salvador

Costa Rica

PRESES DE POSSESSIÓ:

Com a príncep d’Astúries (1996-2014) Com a Rei (2014-2022)

VIATGES D’ESTAT:

CIMERES IBEROAMERICANES:

FONT: com a hereu, es va encarregar de les preses de possessió.

La seva primera vegada va ser a la d’Álvaro Arzú com a president de Guatemala, el gener del 1996, i l’última com a príncep va ser la investidura del salvadorenc Salvador Sánchéz Cerén, que va tenir lloc l’1 de juny del 2014, un dia abans que el rei

Joan Carles anunciés la seva intenció d’abdicar. De fet l’anterior monarca va esperar que el seu fill tornés del viatge per fer pública la seva decisió.

Com a príncep d’Astúries, va assistir a 69 preses de possessió. Després de la proclamació de Felip VI, va ser el rei Joan Carles qui va heretar la tasca de re

San Juan de Puerto

●

Rico va complir 500 anys el 2021, però la pandèmia va impedir unes celebracions que s’han allargat fins al 2022. El Rei, que va ser amb la Reina a l’illa el 2016 per assistir al Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, ara viatja sol. Li esperen trobades amb el governador de l’Estat Lliure Associat de Puerto Rico, Pedro Pierlusi, amb l’alcalde de San Juan, Miguel Romero, i amb alguns residents espanyols. Dimarts, el Rei inaugurarà un Fòrum Econòmic i Empresarial i recorrerà alguns dels edificis més emblemàtics de l’època colonial del vell San Juan. El Rei també visitarà exposicions dedicades a Juan Ramón Jiménez i Pau Casals, que van viure un temps de l’exili i van morir a Puerto Rico, el 1958 i el 1973, respectivament. En la del músic català, Felip de Borbó es trobarà amb qui va ser la seva vídua, la porto-riquenya Marta Montáñez.

presentar Espanya a les preses de possessió iberoamericanes, però després de la seva presència a les de l’Uruguai, el Brasil i l’Argentina, la fórmula no va funcionar. Malgrat el predicament de l’anterior monarca a l’Amèrica Llatina, ni el seu estat físic, ni el seu ànim no eren els indicats per a aquestes tasques.

Altra vegada va ser Felip de Borbó qui, d’acord amb el govern espanyol, primer amb el presidit per Mariano Rajoy i ara amb el de Pedro Sánchez, va assumir la representació d’Espanya als traspassos presidencials.

En els 26 anys transcorreguts des del seu primer encàrrec, s’ha relacionat amb la pràctica totalitat dels mandataris iberoamericans, cosa que li ha permès conèixer de primera mà l’actualitat d’aquesta zona prioritària per als interessos d’Espanya que, atesa la història compartida, se situa com a interlocutor privilegiat.

Des que Felip de Borbó, va començar a viatjar a les preses de possessió, Llatinoamèrica ha avançat en processos de democratització i desenvolupament en què Espanya ha estat atenta i implicada.

Després de la seva proclamació el 2014, ha assistit als relleus presidencials a Mèxic, Panamà, Uruguai, Bolívia (on va anar

Des del gener del 1996, primer com a Príncep i ara com a Rei, ha assistit a 75 preses de possessió

D’acord amb Felipe González, el rei Joan Carles li va encarregar representar Espanya a Iberoamèrica

Els cent viatges a Amèrica

Després d’abdicar, Joan Carles va heretar aquesta tasca, però no va funcionar pel seu estat físic i anímic

Com a cap d’Estat ha assistit a les cimeres iberoamericanes de Veracruz, Cartagena i Antiga

acompanyat pel llavors vicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias) i Equador. No ha faltat a les tres cimeres iberoamericanes celebres en territori americà: Veracruz (Mèxic), Cartagena de Indias (Colòmbia) i Antiga (Guatemala), a més de la celebrada a Andorra l’any passat.

Felip de Borbó ha fet viatges oficials a la pràctica totalitat dels països llatinoamericans, els últims van ser visites d’Estat, com la que va fer a Cuba el novembre del 2019, una assignatura pendent del rei Joan Carles. ●

La nostra mare complirà els 90 al maig. Va néixer l’any 1932. Va patir la Guerra Civil de petita, la postguerra d’adolescent, es va casar en ple franquisme, va arribar la democràcia aixecant dues criatures i va viure els anys del terrorisme d’ETA, va veure com volaven les Torres Bessones de Nova York, com rebentaven l’estació d’Atocha i com el gihadisme va assassinar a Barcelona i Cambrils. Mentre tot això succeïa es va cuidar de nosaltres, dels seus sogres a qui va auxiliar i va acollir a la seva pròpia casa, als seus pares que vivien dos pisos per sota i els baixava menjar i al seu marit que com a excessiu fumador es va anar apagant víctima de la foscor dels seus pulmons.

Malgrat això encara té tones d’amor per repartir malgrat que la seva memòria és fràgil, la seva vida sembla haver entrat en un bucle, les cames no responen i ja desisteix d’entendre per què ha de perdre tant de temps amb una mascareta.

La nostra mare està ingressada, com tanta gent gran, en una residència medicalitzada i, a la seva història vital ha afegit, com a intolerable final de festa, un virus global. Per si fos poc té un cor gandul, de ritme pausat, un ronyó en vaga i una diabetis de regal.

El juliol passat va donar positiu perquè la cuidadora no va avisar que no s’havia vacunat i la va infectar. Si no arriba a ser per les dues vacunes calculo que la nostra mare hagués durat entre deu minuts i un quart d’hora. La van ingressar però va revifar. Mesos després passava un dia de Nadal esplèndid amb tota la família.

El 14 de gener ens van trucar de la residència. La nostra mare, en una rutinària PCR, tornava a ser positiva. El final de festa oferia un inesperat piromusical. Reinfectada als seus 89 anys, sis mesos després, i amb les tres vacunes. La van aïllar com marca el protocol, esclar. Sola amb la seva tele, la seva ràdio i el seu mòbil massa modern (botó verd despenjar, botó vermell penjar). Ni un mal de cap.

Divendres ens van informar que la nostra mare, feliçment, tornava a ser negativa reafirmant que són una generació fèrria, un mur... Ahir va tornar a la seva habitació i amb la seva gent per intentar que la deixin ser feliç d’una vegada.

(Aquest text és un homenatge a tota la nostra gent gran que està aguantant aquesta tortura amb la mateixa dignitat amb què han viscut la vida. Malgrat tot i malgrat tots). ●

La mare està ingressada, com tanta gent gran, en una residència medicalitzada