La Vanguardia (Català-1ª edició)
Què vindrà després de la sisena onada?
La baixada tardarà dos o tres mesos, però és improbable una altra pujada tan alta
Tots desitgem que acabi la pandèmia. Els polítics tenen pressa per gripalitzar la covid, empesos per la fatiga general i l’economia, que necessita posar fi a la incertesa, les baixes per aïllaments i quarantenes i les restriccions d’activitat. Els més cauts són els sanitaris. Com veuen epidemiòlegs i microbiòlegs els pròxims mesos? Diversos reconeguts experts responen als dubtes que existeixen.
“En alguns països ja es veu un canvi de tendència, ha frenat l’augment de casos, comencen a declinar. A finals de febrer n’hi haurà moltíssims menys i continuaran baixant i el més probable és que es mantingui una reduïda circulació del virus fins al pròxim hivern. Serà important veure com evoluciona en l’hemisferi sud per saber què podrem esperar”, anticipa Adolfo García-Sastre, codirector de l’Institut de Salut Global i Patògens Emergents de l’hospital Mount Sinai de Nova York.
L’epidemiòleg Daniel López Acuña, que va ser directiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), creu que, tot i que aquest final de mes s’arribi al pic de la sisena onada a Espanya, “no caurà de manera dràstica”. “Per baixar a una circulació del virus segura – diu–, hauríem d’arribar a una incidència de 25-50 casos per 100.000 habitants. Amb les xifres tan altes a què ens ha portat la variant òmicron, es trigarà dos o tres mesos a baixar”. Apressa a continuar vacunant, utilitzar la mascareta i evitar aglomeracions i a no aixecar les restriccions de cop.
Coincideix en la valoració Antoni Trilla, epidemiòleg en cap de l’hospital Clínic de Barcelona: “Tant de bo la baixada de l’onada fos ràpida, però tot indica que no ho serà gaire”.
José Martínez Olmos, professor a l’Escola Andalusa de Salut Pública, subratlla que si la baixada no és ràpida, queden encara milers i milers de contagis per veure. L’OMS va alertar que els models matemàtics indiquen que es podria encomanar un 50% de la població europea fins a finals de febrer, estimació difícil de confirmar si ja no es compten molts casos sense i amb símptomes, gran part dels que no exigeixen hospitalització.
! "
López Acuña opina que el president Pedro Sánchez “va ser fins i tot irresponsable per parlar de gripalitzar l’epidèmia fa dues setmanes, creant falses expectatives quan calia gestionar una allau de contagis que pressionen els centres de salut, les escoles, les empreses”. El Ministeri de Sanitat va temperar l’anunci. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha posat un termini raonable per a la nova fase: finals de març o abril.
“Primer cal descartar una epidèmia tardana de grip que ho complicaria tot –diu López Acuña–. I gripalitzar la covid després d’aquesta onada no es fa per decret. Cal una evolució natural del virus, que amb prou feines origini brots i es puguin anar controlant”. García-Sastre comparteix que la covid es gripalitzarà de manera natural. Llavors les administracions la podran gestionar com la grip anual, sense comptar els contagis, només els de centres sentinella (per mesurar la incidència i gravetat epidèmiques i activar els reforços sanitaris), sense quarantenes, atenent només els casos greus.
Per al viròleg establert a Nova York, “l’epidèmia d’òmicron ja s’assembla ara més a la de grip A del 2009 que a la covid inicial”, amb molts casos, però la majoria no greus. Aquella pandèmia de grip A va acabar al cap d’un any i mig. La soca (H1N1, la mateixa que la de la pandèmia del 1918) es va tornar endèmica, circula alguns hiverns. “Penso que pot passar igual amb l’òmicron”, augura.
Magda Campins, investigadora d’Epidemiologia i Salut Pública del Vall d’Hebron Institut de Recerca, assenyala que la covid encara tensa el sistema sanitari en una magnitud més gran que la grip anual i “no es podrà parlar de fase endèmica fins que deixi de repercutir en l’atenció a les altres patologies”. Creu a més que falten evidències per assegurar si aquest coronavirus quedarà com a estacional, causant sobretot una epidèmia hivernal com la grip o si circularà amb baixa transmissió tot l’any i anirà causant brots. “Ja ens ha tombat els escenaris diverses vegades”, recorda.
# %& ' "
L’òmicron és capaç d’infectar molts vacunats, però la proporció de malaltia greu és 10 vegades més alta entre els no vacunats, indica García-Sastre. La vacuna protegeix. I assenyala que “l’elevat nombre d’infeccions també enrobusteix la immunitat. Entre la natural i la vacunal ajudaran a baixar la corba de contagis i faran més difícil que n’hi torni a haver tants”. Tot i això, els immunòlegs han vist que la immunitat és més gran com més greu ha estat la infecció. I la majoria de casos per òmicron són lleus.
( $ ) "
Pel viròleg, “és extremadament
0ortalitat* S’ha duplicat des de la primera setmana de gener: l’última setmana hi ha hagut 677 defuncions.
1acunes i in2ertilitat* Un últim estudi descarta una de les tesis dels antivacunes: que causen infertilitat. Una anàlisi dels Instituts Nacionals de Salut dels EUA de 2.000 parelles no va veure diferències en les opcions de concebre d’homes i dones que s’havien posat la injecció, davant dels no vacunats. Sí que es va veure un petit descens de fertilitat en els homes després de passar la infecció.