La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Pirineu aspira a consolidar el repunt migratori de la pandèmia
La Cerdanya, la comarca amb més increment d’empadronats per les segones residències
“Cada dia que passa estic més convençut que la vaig encertar quan vaig venir aquí. Surto a córrer, esquiar, vaig en bici..., i treballo de traductor i corrector des de casa”, diu el tarragoní Abel Carretero, un jove filòleg i atleta d’elit, especialista en proves d’ultradistància a la muntanya. L’Abel, veí des de fa dos anys de Vilamur, un dels nuclis del municipi de Soriguera, al Pallars Sobirà, assegura que és dels que ha vingut per quedar-se, i que aguanta bé les inclemències de l’hivern, igual que Claudia Castaño i Albert Santoja. Aquesta parella va deixar Molins de Rei i es van convertir en els únics habitants fixos de Rubió, a gairebé 1.700 metres d’altitud, també a Soriguera. Excepte el Pallars Jussà, la resta de comarques catalanes del Pirineu han incrementat la població. La Cerdanya lidera el creixement, amb un 3,8% més d’empadronats, a 1 de gener del 2021, segons les últimes dades publicades per l’Idescat. Després hi ha l’Alta Ribagorça, amb un 3,1%, i el Pallars Sobirà, amb un 2,5%; la Val d’Aran, amb un 1,9%, i l’Alt Urgell, amb un 1,1% (vegeu el gràfic de la pàgina següent). Només al Pallars Jussà hi ha un lleuger retrocés, d’un 0,4%.
Les restriccions imposades per la pandèmia, a partir del març del 2020, van desencadenar les ànsies d’anar a la natura, cosa que va empènyer centenars de ciutadans a instal·lar-se de manera temporal, o definitiva, en algun poble d’aquest àmbit geogràfic. L’impacte real del lleu transvasament de població es veurà amb més precisió d’aquí a un o dos anys. Falta analitzar quants es queden definitivament al Pirineu i quants ja han tornat a la ciutat. També hi ha un grup que allarga els períodes d’ocupació de les seves segones residències, comparat amb èpoques anteriors, i reparteix el temps entre la muntanya i la seva llar principal.
Si la Cerdanya és la comarca
15.000