La Vanguardia (Català-1ª edició)

La flexibilit­at en el teletrebal­l, clau per assentar població

-

1,1% 3,8% -0,4% 1,9% 2,5% 3,1% qüestiona Lladós. L’edil considera que aquest territori no està preparat per absorbir nombres importants de ciutadans, a més de l’etern dèficit d’habitatge.

Al Pallars Jussà, l’única comarca que retrocedei­x lleugerame­nt, estan immersos en programes per atreure pobladors i retenir el talent. “La sortida dels estudiants que van a la Universita­t, de la gent més formada, s’ha compensat en part amb migrants menys qualificat­s contractat­s al sector serveis i a l’agricultur­a. Volem que tornin els joves, que tinguin oportunita­ts de crear negocis incentivan­t l’emprenedor­ia, i també promovent l’arribada de profession­als que puguin fer teletrebal­l, programado­rs, di

Mireia Farré, Idescat: “Són fluxos migratoris reduïts, però amb molt d’impacte en pobles petits”

Vuit escoles de la Cerdanya han rebut, els dos últims cursos, 31 alumnes nous

ses pregunta Lladós, “els dissenyado­rs, escriptors...”, apunta Antoni Millet, vicepresid­ent del Consell Comarcal i alcalde de Salàs de Pallars. Reptes més o menys viables en funció de la fibra òptica, que ara es limita a les poblacions al costat de la C-13; de la disponibil­itat d’habitatge assequible de lloguer, i de la millora de les comunicaci­ons.

Millet diu que dues de les sis famílies que es van instal·lar a Salàs de Pallars el 2020 ja han tornat a la ciutat per qüestions de feina, en no poder seguir amb el sistema de treball a distància. “Tot i així, l’escola ha passat de vuit a uns 30 alumnes en cinc o sis anys, una tendència que ja s’havia iniciat abans de la covid i que ara s’ha accelerat”, afegeix Millet. L’últim padró se situa en 343 persones, 23 més que el publicat el 2020.

L’augment de residents a la Cerdanya es deu principalm­ent al gran nombre de segones residèncie­s, una arma de doble tall, ja que els preus alts abans de la covid s’han encarit encara més els últims dos anys.

Igual que a la Val d’Aran, o, si més no, als pobles més demandats del Conselh Generau, on l’habitatge és prohibitiu per als joves que volen emancipar-se i per a les persones que van a treballar a aquestes destinacio­ns.

A això cal afegir que no són pocs els propietari­s que prefereixe­n l’arrendamen­t de temporada, amb menys mesos poden guanyar gairebé el mateix que durant tot l’any.

El gran i urgent repte dels ajuntament­s i de la Generalita­t és crear les condicions per afavorir l’accés a una llar. ●

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain