La Vanguardia (Català-1ª edició)
La flexibilitat en el teletreball, clau per assentar població
1,1% 3,8% -0,4% 1,9% 2,5% 3,1% qüestiona Lladós. L’edil considera que aquest territori no està preparat per absorbir nombres importants de ciutadans, a més de l’etern dèficit d’habitatge.
Al Pallars Jussà, l’única comarca que retrocedeix lleugerament, estan immersos en programes per atreure pobladors i retenir el talent. “La sortida dels estudiants que van a la Universitat, de la gent més formada, s’ha compensat en part amb migrants menys qualificats contractats al sector serveis i a l’agricultura. Volem que tornin els joves, que tinguin oportunitats de crear negocis incentivant l’emprenedoria, i també promovent l’arribada de professionals que puguin fer teletreball, programadors, di
Mireia Farré, Idescat: “Són fluxos migratoris reduïts, però amb molt d’impacte en pobles petits”
Vuit escoles de la Cerdanya han rebut, els dos últims cursos, 31 alumnes nous
ses pregunta Lladós, “els dissenyadors, escriptors...”, apunta Antoni Millet, vicepresident del Consell Comarcal i alcalde de Salàs de Pallars. Reptes més o menys viables en funció de la fibra òptica, que ara es limita a les poblacions al costat de la C-13; de la disponibilitat d’habitatge assequible de lloguer, i de la millora de les comunicacions.
Millet diu que dues de les sis famílies que es van instal·lar a Salàs de Pallars el 2020 ja han tornat a la ciutat per qüestions de feina, en no poder seguir amb el sistema de treball a distància. “Tot i així, l’escola ha passat de vuit a uns 30 alumnes en cinc o sis anys, una tendència que ja s’havia iniciat abans de la covid i que ara s’ha accelerat”, afegeix Millet. L’últim padró se situa en 343 persones, 23 més que el publicat el 2020.
L’augment de residents a la Cerdanya es deu principalment al gran nombre de segones residències, una arma de doble tall, ja que els preus alts abans de la covid s’han encarit encara més els últims dos anys.
Igual que a la Val d’Aran, o, si més no, als pobles més demandats del Conselh Generau, on l’habitatge és prohibitiu per als joves que volen emancipar-se i per a les persones que van a treballar a aquestes destinacions.
A això cal afegir que no són pocs els propietaris que prefereixen l’arrendament de temporada, amb menys mesos poden guanyar gairebé el mateix que durant tot l’any.
El gran i urgent repte dels ajuntaments i de la Generalitat és crear les condicions per afavorir l’accés a una llar. ●