La Val d’Aran prepara un pla general de l’habitatge

de Catalunya que, percentualment, ha crescut més, el Barcelonès és la que més ha baixat (-1,5%).

En xifres absolutes l’augment global es tradueix en 1.358 nous empadronats que eleven el còmput global a 74.271 habitants a les cinc comarques del Pirineu i a la Val d’Aran. Encara que pugui semblar una xifra irrisòria, l’impacte que té l’arribada de dues o tres famílies a un poble de 200 o 300 habitants és rellevant i pot marcar la diferència entre mantenir oberta una escola rural o haver d’abaixar la persiana, a més d’animar la vida social. El Consell Comarcal de la Cerdanya diu que un total de 31 nous alumnes van iniciar els cursos 2020-2021 i 2021-2022 a vuit escoles, tot i que quatre ja han marxat.

“Es tracta de fluxos migratoris relativament reduïts, però que en poblacions petites tenen molt impacte; hem de veure si aquesta tendència es consolida els pròxims anys”, destaca Mireia Farré, responsable de Població i Territori de l’Idescat. Farré diu que el 2020 la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran “va tenir un creixement molt alt, semblant al del període 20012007, amb una taxa del 20 per 1.000 habitants, determinat per l’aportació de 26 migrants nets per cada 1.000 habitants”. Al contrari, “hi ha hagut un excés de defuncions en comparació amb els naixements, de més de sis per 1.000”. Tot i així es preveu que la tendència d’envelliment s’alenteixi com a conseqüència “dels períodes de forta immigració de la primera dècada d’aquest segle, que va suposar un rejoveniment del conjunt de Catalunya”.

Actualment, un 20,4% dels residents a l’Alt Pirineu i Aran tenen més de 65 anys, “tot i que ja no es veuen grans diferències amb la mitjana de Catalunya, que és d’un 19%”, afegeix Farré.

L’alcalde de la Vansa i Fórnols, Josep Xavier Camps, subratlla que en aquesta localitat

■ “Tenim un greu problema d’habitatge, especialment en els municipis de Naut Aran i Vielha e Mijaran”, subratlla Amador Marqués, titular de Governació del Conselh Generau d’Aran. Com més a prop de Baqueira més es disparen els preus, només a l’abast de persones amb un alt poder adquisitiu que passen les vacances en aquest enclavament pirinenc. Marqués apunta que de l’Alt Urgell, amb 156 empadronats, l’edat mitjana ha baixat gràcies a l’arribada de diferents parelles joves. L’impacte més destacat s’ha notat a Ossera, un dels nou nuclis habitats, que va donar la benvinguda el 2020 a dos professors de la UOC i els seus dos fills. Els nens han contribuït a donar un impuls a l’escola del veí Tuixent, que abans estava a la corda fluixa per falta d’alumnes. “En el passat teníem col·legis oberts a, com a mínim, cinc dels nostres pobles, a dada un hi havia una casa per a la mestra i una altra per al mestre; ara n’hem pogut recuperar set que hem destinat a lloguer assequible. El gran problema és la falta d’habitatge, per això també eshan acordat amb la Generalitat encarregar un pla general de l’habitatge, una eina que servirà per fer un diagnòstic precís de la situació i plantejar solucions. A parer seu, és prioritari emprendre la regeneració dels nuclis antics, i la consegüent rehabilitació d’edificis, abans que l’ampliació de zones residencials. “Hem de recuperar immobles en mal estat i destinar a lloguer assequitem negociant un projecte de masoveria urbana”, diu Camps.

Josefina Lladós, vicepresidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i alcaldessa de Ribera d’Urgellet, proposa un enfocament diferent en el debat sobre la repoblació, el de la capacitat que tenen, enclavaments remots i mal comunicats, d’assumir nous residents. “Una cosa és venir a passar el confinament a una segona residència o a casa els pares, i una altra, quedar-se; la realitat és complicada al Pirineu, amb uns serveis socials, de salut i d’educació deficitaris; amb municipis dispersos i amb un transport mínim... Sí, és molt bonic viure a la muntanya, però la gent de ciutat, s’adaptarà?”, ble els que són de propietat pública i no tenen cap ús”, afegeix. Es Bòrdes és la localitat que més creix, gairebé un 12%, per la seva proximitat amb Vielha, municipi que aglutina més de la meitat de la població de la Val d’Aran. “Hem d’apostar per l’equilibri territorial, descongestionar la capital i promoure el desenvolupament dels pobles més allunyats”, diu Marqués.