El veredicte del cas Colau

No sé com acabarà el cas Colau que portarà a declarar l’alcaldessa de Barcelona per les acusacions de prevaricació, frau en la contractació, malversació de cabals públics i negociacions prohibides quan va atorgar subvencions a entitats on ella i altres càrrecs del seu partit havien treballat. No es pot preveure quin camí judicial tindrà aquest tema perquè quan entres en un jutjat no saps mai com en sortiràs ni tampoc quant de temps durarà el procés. Però una cosa és la via judicial i una altra la derivada política que hi haurà quan falta poc més d’un any per a les eleccions municipals.

Precisament, la conseqüència electoral que pugui tenir el cas és el que més preocupa en el pont de comandament del partit de Colau. Per això, des del mateix moment que va saltar la notícia van activar un escut de defensa de l’alcaldessa i de descrèdit dels impulsors de la denúncia. Tot i que la motivació dels denunciants importa poc al jutge perquè la seva funció serà determinar si hi va haver delicte en l’atorgament dels ajuts públics.

El flanc més debilitat de la línia defensiva dels comuns es troba en la seva credibilitat enfront de la ciutadania. La candidatura de Colau es va presentar a les eleccions com a garantia de regeneració política i va assumir un codi ètic que, a la pràctica, està sent difícil de complir. Van prometre arraconar els partits que havien governat i que van batejar com a casta. Però una vegada que van arribar al poder, han governat a

Els comuns despleguen un escut de defensa de l’alcaldessa a costa de debilitar el seu codi ètic

Barcelona gairebé en tot moment amb el PSC, el partit que va dirigir l’Ajuntament més de 30 anys. Es van apujar el sou quan van veure que era absurd el topall salarial que s’havien imposat. Es van obligar a limitar a dos els mandats en el càrrec públic, però veurem com abans de l’estiu s’hi farà una excepció perquè Colau intenti revalidar l’alcaldia per tercer cop. I ara ha quedat en paper mullat el compromís del codi ètic de dimitir si un dels comuns és investigat per les acusacions que acaba de rebre l’alcaldessa de concedir subvencions municipals per amiguisme. Sense oblidar que el pont de comandament de l’alcaldia branda aquests dies la bandera de la presumpció d’innocència que havien oblidat molts cops quan s’acusava rivals polítics per casos semblants. Aquestes incoherències evidents fan mal a les files dels comuns perquè encara ressona el famós crit de l’alcaldessa quan va arribar al càrrec el 2015: “Feu-nos fora si no fem el que hem dit que faríem”.

La justícia dirà si el cas Colau té recorregut. Però com ha passat amb les indecents, tot i que legals, jubilacions daurades dels funcionaris del Parlament, els barcelonins valoraran si és raonable que el seu Ajuntament lliuri centenars de milers d’euros a entitats per fer informes de qüestions tan llunyanes com la capacitat organitzativa a la comunitat La Toglla de l’Equador o l’educació ambiental a Moçambic. Aquest en serà el veritable veredicte.