Dembélé, a examen (comentari de text)

França és la terra de la revolució, de la guillotina, del Maig del 68, de les armilles grogues, exemples fefaents que demostren que els seus ciutadans no s’hi posen pas per poc quan els toquen el voraviu. Però també és el país de l’amor, de la bohèmia, dels impressionistes, de la poesia. En aquest ambient va néixer i créixer un nano que respon al nom de Ousmane Dembélé. Tot i que els últims anys ha viscut fora del seu país, a Dortmund i a Barcelona, ja era un home dret i fet quan va fer les maletes i se’n va anar de la seva terra natal. Tenia 19 anys i ara en té 24.

Com a bon alumne del país jacobí, va aprendre aquests valors i aquesta cultura en l’etapa escolar. No és estrany, doncs, que el dia que finalment decideix obrir la boca, li surti el vessant poètic. Qui diu obrir la boca, diu escriure un missatge a les xarxes, que és la manera de parlar avui. Dijous sorprenia els seguidors amb un escrit que se situa a cavall del comunicat de premsa, de la reflexió filosòfica –d’on venim, cap a on anem– i de la poesia. De fet, formalment, ho considerarem un poema.

Com que alhora és un comunicat, conté una salutació i un comiat. A la salutació, després de “buenos días” hi afegeix un innecessari “a todos”. Els amants i les amants dels desdoblaments haurien optat per un “a todos y a todas”, però amb “buenos días” n’hi ha prou per incloure a tothom, si no és que la intenció de l’emissor és adreçar-se només al públic masculí, majoritari en el món futbolístic. Al comiat, manté el masculí genèric, bé, i denota una preocupació i una empatia adequades pels moments pan

L’escrit se situa a cavall del comunicat de premsa, de la reflexió filosòfica i de la poesia

dèmics que vivim: “Cuidaos y cuidad a los vuestros”. De fet, en lloc de cuidad hi ha escrit ciudad, però és un error de tecleig força imperceptible, perquè el context convida a llegir-ho bé.

Al llarg del poema es fa servir la figura retòrica de la reiteració. Els quatre primers versos comencen amb “Hace cuatro años que”; dos de la segona estrofa ho fan amb “A partir de hoy”; i a la tercera escriu tres vegades “Prohíbo a cualquiera”. La reiteració, amb mesura, passa bé. D’altra banda, sense arribar al cal·ligrama, i seguint la moda de les xarxes socials, escriu dues paraules totes amb majúscula: pasión i ganar. Si els ulls se’ns en van aquí, donen un bon resum de la intencionalitat de l’autor. I també hi fa servir un parell d’emoticones, uns bíceps com a final, i uns ulls que miren de costat, després d’un dels versos més bonics i intrigants del poema: “Seguramente el amor sea una variante del chantaje”. El poeta es defineix com a home que no fa trampes i que té clar quin és el seu lloc: el terreny de joc.

Jo li posaria entre un 6 i un 7.