“El clima de conflictivitat social augmentarà si no apugem els salaris”

d’any els salaris puguin recuperar el que s’hagi perdut.

Quina és la situació actual? Estem amb moltíssims convenis oberts. Jo crec que hi ha un clima en què comença a créixer una conflictivitat d’una certa magnitud. Ho hem vist ja a Cadis, però hi ha ara uns quants casos de convenis en què si s’ha d’anar a una negociació pura i dura generaran conflictivitat al país.

Llavors?

Ens estem plantejant la necessitat de recuperar l’acord de negociació col·lectiva, que d’alguna manera sigui la base que permeti una negociació fluida i tan poc conflictiva com sigui possible. Fa un mes la CEOE no volia ni sentir-ne parlar, però ara s’adona que el nivell de conflictivitat al país creixerà perquè fa molt de temps que estem amb els salaris continguts i perquè hi ha molta gent que té moltes necessitats.

Per què fem servir com a referència l’IPC mitjà (3,1%) i no l’interanual (6,5%)?

No partirem de la mitjana estrictament. Però plantejar-nos augments salarials d’un 7% no és fàcil. En canvi plantejar augments d’un 4% o 5% amb una clàusula de revisió és més possible si s’aconsegueix un acord interprofessional.

Però els sindicats sempre han demanat la inflació interanual.

Sempre. Tota la vida.

La inflació mitjana és un invent d’aquest any?

És un invent d’aquest any perquè el creixement de la inflació ha estat tan ràpid i tan centrat en l’energia. Si no posem una mica de moderació, el que aconseguirem és que hi hagi sectors que arribin a un 7%, que seran els de sempre, els sectors en què tenim més presència sindical, però tindrem molts sectors que no passaran d’un 2%.

Aleshores quant?

No hem acabat de tancar la xifra amb CC.OO. Pot estar entorn d’un 5% amb clàusula de revisió, però hem de consensuar-ho amb CC.OO.

I el salari mínim?

Jo no veig cap altra expectativa que no siguin els 1.000 euros amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener. I aquí és on ens quedarem. Em fa la sensació que aquesta és la mateixa música que té el Govern espanyol.

Totes les ministres?

Sí, tot el Govern espanyol.

És que no va quedar clar si la reforma laboral pactada és la de Calviño o la de Díaz.

A mi em sembla que és la reforma de Pedro Sánchez, perquè en realitat en aquests 14 acords que hem signat, el president del Govern espanyol sempre hi ha un moment clau en què intervé. Algunes vegades perquè hi ha discrepàncies dins del Consell de Ministres. I a la reforma laboral tampoc no va ser diferent.

Quan va intervenir?

(Riu) Esperem que passi un temps. Ara que està tan de moda això d’escriure les memòries, caldrà deixar alguna cosa per al llibre. ●