La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden planeja enviar tropes a l’est d’Europa per frenar Putin a Ucraïna
Washington endureix la seva posició en el conflicte que amenaça Europa
Els plans van començar a conjuminar-se dissabte a Camp David, la residència de descans del president a Maryland. Allà, alts funcionaris del Pentàgon van presentar a Joe Biden diferents opcions de “dissuasió” militar davant l’acumulació d’entre 100.000 i 130.000 soldats russos a la frontera amb Ucraïna, i davant una hipotètica invasió que el president dels Estats Units ha arribat a donar per segura.
Després d’aquestes consultes, el màxim dirigent dels EUA estudiava ahir el desplaçament de tropes, vaixells de guerra i avions cap als països de la ribera oriental del Bàltic, a les portes de Rússia. D’entrada, l’exèrcit ha posat en màxima alerta 8.500 soldats per al seu imminent trasllat a Europa en cas que sigui necessari reforçar els aliats de l’OTAN a l’est d’Europa si es produeix una agressió. Així ho va anunciar el Pentàgon, remarcant, això sí, que encara no s’ha donat l’ordre per a la seva partida. L’objectiu ara per ara és “tranquil·litzar els nostres aliats”, va explicar el secretari de premsa del Pentàgon, John Kirby. El desplegament inclouria, segons va avançar The New York Times, un nombre ara per ara indeterminat de vehicles militars, que serien enviats a països de la zona pertanyents a l’OTAN com són Estònia, Letònia i Lituània.
La planificació d’un enviament de tropes addicionals al Bàltic representa, fins i tot abans que es confirmi i concreti, un enduriment en l’actitud de Washington davant la crisi. Perquè, si bé Biden i el seu equip ja havien advertit d’un possible reforç de les seves posicions i les de l’OTAN a la zona, el seu discurs se centrava sempre en l’advertència de severes sancions econòmiques a Moscou si Rússia envaís Ucraïna. En canvi ara, amb l’anunci dels plans de desplaçament de tropes i l’inici efectiu de trameses de tones d’armes i municions a l’aeroport de Kíev, la distensió va donant pas a la dissuasió. De manera que les converses diplomàtiques que Washington encara manté amb Moscou s’acompanyen amb creixent moviments en el camp militar. La nova guerra freda s’escalfa per moments.
Amb tot, la Casa Blanca continua marcant límits a la seva projecció bèl·lica en el conflicte i no considera un desplegament d’efectius addicionals dins d’Ucraïna. Biden ja va deixar clar el seu rebuig d’enfangar-se en més guerres quan va ordenar la sortida de l’Afganistan, i ara com ara no hi ha senyals que això canviarà.
Alhora que han negat tot propòsit d’envair Ucraïna i reprendre així l’ofensiva que van iniciar en el 2014, quan es van annexionar Crimea, Putin i els seus han deixat clar el que volen i no volen d’Ucraïna i dels Estats Units i els seus aliats: desitgen que l’OTAN disminueixi substancialment la seva presència a la regió –just el contrari del que està a punt de passar– i que l’Aliança Atlàntica renunciï a incorporar Ucraïna a l’organització, cosa que el club no farà encara que tampoc tingui massa pressa per substanciar aquella integració.
Els líders dels països bàltics, per la seva banda, van aplaudir els plans d’enviament de tropes dels Estats Units. El primer ministre letó, Krisjanis Karins, va dir que Riga està “interessada en una presència més forta de l’OTAN” al país. I va confirmar que el seu Govern ja està en converses al respecte amb Washington i altres països de l’Aliança.
El ministre de Defensa lituà, Arvydas Anušauskas, es va pronunciar també a favor del desplega
El Pentàgon posa en màxima alerta 8.500 soldats per anar cap al Vell Continent quan ho cregui necessari
Els líders de Letònia, Lituània i Estònia aplaudeixen els plans de reforç anunciats a Washington
El president dels EUA va parlar ahir amb els líders europeus i de l’OTAN per coordinar la resposta a Moscou
ment i va indicar que ja està sobre la taula “la creació de capacitats addicionals” de l’OTAN a l’Estat. I la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, va declarar al diari Financial Times que l’OTAN hauria de reforçar el seu flanc oriental a la zona “tant si Rússia envaeix Ucraïna com si no ho fa”.
Kallas va afegir: “La millor mesura dissuasiva és tenir amics grans”. En aquest cas, va assenyalar, “una bandera dels EUA és el signe dissuasiu idoni contra Rússia”. El president de la comissió d’Exteriors del Parlament letó, Rihard Kols, va comparar els intents de Putin per fer retrocedir l’OTAN al Bàltic amb les tàctiques del Kremlin durant l’èra soviètica.
Biden va parlar ahir al vespre per videoconferència amb alguns dels principals líders europeus per continuar coordinant les respostes a la concentració de tropes russes a la frontera amb Ucraïna... i al que pugui arribar. La cita va incloure els presidents de la Comissió i el Consell de la UE i els caps dels governs del Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Polònia. ●