L’OTAN també estudia augmentar la presència militar a la seva frontera oriental

L’OTAN podria desplegar noves unitats de combat a l’Est d’Europa en resposta a la presència de destacaments russos a la frontera d’Ucraïna, va explicar ahir el secretari general de l’organització, el noruec Jens Stolteberg. “Estem considerant reforçar la nostra presència a la zona est de l’Aliança, la qual cosa podria suposar un augment de les tropes desplegades”, va respondre Stoltenberg als periodistes.

Ara per ara, l’OTAN compta amb 4.000 efectius integrats en batallons multinacionals a Estònia, Lituània, Letònia i Polònia, avalats per tancs, defensa aèria i unitats de vigilància i informació.

L’OTAN esmenta en un comunicat el compromís de Dinamarca, Espanya, França i els Països Baixos per considerar l’enviament de tropes, avions o naus a la zona. En concret, Dinamarca enviarà una fragata i desplegarà aeronaus F-16 a Lituània. Espanya enviarà quatre avions de combat a Bulgària i tres vaixells al mar Negre per afegir-se a les forces que l’OTAN té en aquesta zona. Els Països Baixos també planegen enviar dos caces F-35. Finalment, França s’ha compromès a desplegar tropes de terra a Romania.

En paral·lel, els tres països bàltics –Estònia, Lituània i Letònia– van confirmar aquesta setmana que enviaran a Ucraïna míssils antitanc i defenses antiaèries, totes de fabricació nord-americana. Va ser des de Washington que es va aprovar finalment aquesta tramesa.

Tot i això, la implicació dels països europeus en aquest desplegament no és unànime. Alemanya, per la seva posició econòmica al centre d’Europa i per la seva dependència del gas rus, és el país que es mostra més vacil·lant a l’hora de materialitzar el seu suport.

Ahir va ser un dilluns tens a Europa. L’inici de maniobres navals per part de l’Armada russa al mar d’Irlanda, comunicades a l’últim moment a l’illa, no va millorar pas la situació. ●