La Vanguardia (Català-1ª edició)
El món segons Putin
Incapaç d’entendre els moviments previs a l’anunciada guerra entre Rússia i Ucraïna, busco respostes en la saviesa dels proverbis ucraïnesos i en el vertigen de la loquacitat de Vladímir Putin. Proverbis: a) “Qui remou el passat, perd un ull; qui l’oblida, en perd dos”; b) “Qui llepa el ganivet, aviat es tallarà la llengua”. Putinades: a) “Val més que et pengin per lleialtat que no que et recompensin per traïció”, i b) “Es poden fer moltes més coses amb armes i cortesia que només amb cortesia”.
Mentrestant, les imatges de tropes mobilitzades i l’intercanvi d’amenaces s’acumulen. Que, des de Brussel·les, Josep Borrell digui que no s’ha de dramatitzar tampoc tranquil·litza gaire. És com si entre tots volguessin preparar-nos per una crisi internacional que justificarà incompliments econòmics i regressions de drets maquillats sota tones de retòrica tertuliana sobre geopolítica, estratègia energètica i sociologia postsoviètica.
A la Ser parlen d’Europa com d’un tauler d’escacs. És una metàfora clàssica, que no acostuma a agradar a les víctimes directes d’aquesta mena de conflictes. A RAC1, Pablo Iglesias repeteix que no hem de ser ni pro Otan ni prorussos sinó propau, però és més ambigu a l’hora d’explicar-nos què carai s’ha de fer perquè la pau sigui possible. Digui el que digui Iglesias, provoca reaccions entre els seus adversaris (i fins i tot entre els seus adeptes). Li atribueixen una influència mefistofèlica i una toxicitat mediàtica que no té i li exigeixen silenci. La idea recupera el to intimidador del “¿ Por qué no te callas?” de l’emèrit rei Joan Carles. Amb habilitat, Iglesias reconverteix totes aquestes apel·lacions autoritàries en material dialèctic per defensar la seva llibertat d’expressió i, de passada, llepar el ganivet procurant no tallar-se la llengua.
A la Cope, Carlos Herrera entrevista Pablo Casado. El líder del PP intenta cenyir-se a una imatge d’oposició responsable, madura, capaç de proposar alternatives fiscals, de seguretat o judicials. Amb respostes sinuoses i llargues, coqueteja amb els votants de Vox i els reclama que es defineixin sobre la crisi entre Rússia i Ucraïna. Definir-se vol dir concretar si, com ha fet
tervencions telefòniques practicades durant la investigació, els imputats asseguren que el control de la facturació el tenia Iturri i els responsables havien de confiar que les factures que enviaven eren reals.
“Si m’arriben unes factures a la taula que presumptament tenen irregularitats, que són inflades, en què els conceptes no s’adeqüen al que s’ha fet, això per si sol ja és un delicte de falsedat en document públic o privat”, va dir ahir l’exconseller Miquel Sàmper, que va ser qui va portar el cas a la Fiscalia, en una entrevista radiofònica. L’exconseller es va mostrar convençut que les persones investigades no tenen res a veure amb això i ho va atribuir tot a “una mala praxi”. ●