La Vanguardia (Català-1ª edició)
El retorn de la política en estat sòlid
Si l’exvicepresidenta Carmen Calvo pogués escollir entre prendre un cafè i xerrar tranquil·lament amb Iván Redondo, exassessor del president, o la seva homòloga del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, no en tindria cap dubte. “Amb la Soraya; ella es dedica al mateix que jo. Som professionals de la política, hem passat per les urnes, hem estat vicepresidentes, és una dona que va guanyar unes primàries i, si el PP l’hagués elegit, no estaria en la deriva actual”.
Ho deixava ben clar la dirigent del PSOE ahir al col·loqui Agendes creuades que va fer amb Josep Antoni Duran i Lleida, exportaveu de CiU al Congrés, i on es va revindicar sobretot el valor de la política i la democràcia en una conjuntura en què el món es qüestiona la seva solidesa i el seu futur. No era fútil l’elecció de Calvo de la seva companya de cafè perquè, si bé l’exvicepresidenta no veu en perill la democràcia, sí que advertia contra la “societat adamista”, sense memòria i sense voluntat de record d’on venen les coses. Les societats i els polítics adamistes poden col·locar la democràcia en un lloc molt complicat, assenyalava dirigint-se a Podem. “N’hi ha que pensen que la democràcia va començar amb ells”.
En aquest col·loqui creuat, organitzat per Enrique Lacalle i celebrat al Círculo Ecuestre i amb l’assistència de Javier Godó, comte de Godó, es va entrar a la cuina política. Duran es va mostrar moderadament optimista davant una eventual solució del conflicte català, però va considerar que el primer pas és assumir la realitat: “La sortida no és ni l’amnistia ni una autodeterminació que no cap a la Constitució”. Proposava en aquest camí polític de mirar cap enrere per anar cap endavant rescatar la definició d’Espanya com a “nació de nacions”. Una proposta plausible per portar-la a votació.
Recollia el guant Calvo al·ludint a la sèrie The crown, quan a la reina Elisabet II se la informa
Carmen Calvo avisa que l’“adamisme” de Podem pot perjudicar la democràcia
que aquell dia haurà de visitar Gal·les, “una nació diferent”. Una nació diferent, “No passa res”, indicava, i emfatitzava la predisposició del seu partit de portar a votació qualsevol acord en el marc de la legalitat.
El col·loqui va voler revisitar el sentit de la democràcia i la política per avisar els que pensen que al darrere hi ha una cosa millor i per als que s’entossudeixen a “inaugurar cada dia Espanya quan es lleven al matí”. ●