Les coses pel seu nom

Sovint, les declaracions dels futbolistes són previsibles. Acostumen a moure’s entre el tòpic i els llocs comuns. Saben que el seu ofici es juga amb els peus, així que no se solen arriscar amb la boca. Però sempre hi ha excepcions i s’agraeixen, perquè contribueixen a entendre el món del futbol. Johan Cruyff va sorprendre al cap de poc d’arribar a Barcelona perquè feia manifestacions que no sempre eren les que s’esperaven. I de vegades posava nerviosa la directiva, que se sentia interpel·lada per les seves paraules. És possible que la tradició calvinista dels Països Baixos contribueixi a aquesta concepció més transparent de la realitat.

Aquesta vegada ha estat Frenkie de Jong qui, en declaracions després del partit en què el Barça va guanyar per la mínima en un matx per oblidar, va comentar que li va fer

No és habitual que un futbolista digui que no es pot estar orgullós després d’una derrota

pena que es digués que els jugadors estaven orgullosos del partit contra el Madrid de la Supercopa quan havien perdut. “Si ets al Barça, has d’estar decebut quan perds”. Qui va anar a felicitar-los al vestidor quan va acabar el matx va ser el president del club, Joan Laporta, que va fer una encesa apel·lació a l’orgull.

El consultor Xavier Marcet explica a Crecer haciendo crecer que confiança i motivació no són el mateix. “De vegades algunes empreses tendeixen tant a la sobreprotecció dels seus empleats que semblen guarderies i només estan preocupades per la motivació de la gent. Quan la gent té una feina, ha de venir motivada de casa, sobretot si és una feina que li proporciona una estabilitat i uns ingressos raonables”. En el cas dels futbolistes és evident que tant el salari com la consideració social haurien de ser prou estímul per començar el dia amb ànims renovats.

Marcet escriu que, en totes les organitzacions, la confiança és el que fa funcionar els equips. Confiança en els projectes, les estructures, els missatges. Els mediocres no aprecien res de tot això: “La seva mediocritat ho relativitza tot”. No fa falta que ningú sigui perfecte, però sí que triomfi l’afany en els imperfectes. Les declaracions de De Jong són una apel·lació a l’únic orgull possible: l’esforç diari per l’excel·lència. Les altres coses són hipèrboles per a la galeria. ●