La inestabilitat del Sahel

El cop d’Estat que es va produir ahir a Burkina Faso es cuinava a foc lent des de feia temps davant el descontentament creixent dels militars per les condicions en què combaten els grups islamistes i el malestar de l’oposició des que el fins ara president, Roch Marc Christian Kaboré, va ser reelegit a finals del 2020.

La situació és confusa i no se sap qui controla el país. Kaboré va ser arrestat ahir –el seu partit va denunciar un intent fallit d’assassinat– després que diumenge els militars s’amotinessin en diverses casernes, exigint el relleu de la cúpula castrense i més recursos per lluitar contra el gihadisme. Una protesta que va tenir un cert suport popular, ja que el descontentament al país pel fracàs del Govern a l’hora de derrotar les milícies islàmiques no ha deixat de créixer des del 2015. És el mateix escenari que es va viure a la veïna Mali i que també va acabar amb un cop militar el maig del 2021, molt avalat per la ciutadania.

Burkina Faso, un Estat fallit marcat per l’autoritarisme i els cops militars, és un dels països més pobres del món, incapaç de controlar el seu territori i les fronteres enfront de l’empenta dels gihadistes, que l’abril de l’any passat van assassinar dos periodistes espanyols.

Com altres països de l’Àfrica Occidental –llegiu Mali i el Níger–, Burkina Faso passa un període de greu inestabilitat política i de frustració i temor de la població davant els avanços de la insurgència vinculada a Al-Qaida i Estat Islàmic. La violència ha causat milers de morts els últims anys i un èxode d’1,5 milions de persones. El conflicte ha provocat el col·lapse econòmic de Burkina i dels seus veïns, i un sentiment antifrancès creixent, atès que l’antiga potència colonial va decidir reduir les seves tropes al Sahel després del cop a Mali i la mort del president del Txad, Idriss Déby, l’any passat.

L’augment de la inestabilitat als països del Sahel és molt preocupant, ja que són estats incapaços de frenar l’avanç islamista per falta de mitjans i de preparació, i París els ha deixat una mica més sols en haver reduït els militars francesos que lluiten sobre el terreny contra el gihadisme i replantejar-se l’anomenada operació Barkhane.

Aquest nou cop confirma que l’estabilitat que semblava assentada a l’Àfrica al segle XXI se n’ha anat en orrir. L’any passat hi va haver alçaments a Mali, el Níger, el Txad, el Sudan i Guinea. La presa del poder pels militars és, en part, fruit d’una gran desil·lusió democràtica entre l’opinió pública d’aquests països, de la ineptitud dels seus dirigents civils davant el gihadisme i del descrèdit de les institucions en el poder. ●

El cop d’Estat a Burkina Faso, com d’altres a la regió, no és aliè a l’avanç gihadista