El taló d’Aquil·les de Putin

És l’economia. Quan als anys vuitanta del segle passat l’URSS va entrar en crisi, a Occident –Europa i els Estats Units– se li va presentar un dilema. Podia ser generós i ajudar a estabilitzar una democràcia en una nova federació amb les fronteres de l’URSS. O podia ser implacable amb l’enemic derrotat i deixar que la descomposició avancés fins a la dissolució territorial de l’URSS. Va fer el segon. Amb això propiciava que, com així ha estat, Rússia ho visqués com una humiliació, que la seva futura política exterior fos dominada per la pulsió irredemptista i que el compromís amb la democràcia fos molt dèbil. Ens vàrem equivocar? Molts –com l’economista Jeffrey Sachs– així ho pensen. Jo no n’estic segur. Sens dubte, la política generosa hauria fet més probable una federació democràtica. Però no ho garantia. Una democràcia que per aguantar-se necessita un condicionant extern és una democràcia coixa. Ens hauríem pogut trobar avui amb un altre Putin al capdavant d’una Rússia imperial amb les fronteres de l’URSS. Ara tenim, és cert, una Rússia que és un problema, però hem alliberat uns quants països que han esdevingut democràcies –tres de les quals incorporades a la UE– i , molt important, l’hem fet més petita.

Rússia té pes al món. L’herència soviètica li ha donat la potència militar, nuclear i cibernètica, i el programa de l’espai. La natura, l’extensió territorial (la més gran d’entre els estats del món) i unes reserves de gas ara molt valuoses. També pot practicar una política efectiva d’aliances: la convergència de Rússia amb la Xina no és una bona notícia. Ara bé, en termes econòmics, Rússia és un país de dimensió reduïda, amb una població que és el 31% de l’europea (UE 27), i amb un PIB que supera l’espanyol només en un 15%. No és en absolut una gran potència econòmica. I els conflictes bèl·lics o semibèl·lics no es guanyen sense una balança favorable de força econòmica al darrere. Rússia no es pot permetre un conflicte seriós amb Occident basat en una amenaça militar: no el pot guanyar. En canvi, i afortunadament, Occident es pot permetre plantejar el conflicte exclusivament en termes de represàlies econòmiques i d’ajut militar defensiu al país agredit.

Què podem esperar del conflicte a Ucraïna? Una pau segellada en un tractat és improbable perquè Rússia no acceptarà les fronteres internacionalment reconegudes d’Ucraïna. Penso que anem cap a un acord implícit i una pau vigilada construïda sobre: 1) es manté l’statu quo a Crimea i el Donbass; 2) Ucraïna rebrà ajut militar, però no esdevindrà membre de l’OTAN; 3) Rússia ha de respectar la democràcia a Ucraïna; 4) Occident no respectarà el domini rus de Bielorússia, però no pretendrà fer-la membre de l’OTAN; 5) els intercanvis econòmics, en particular els del gas, es mantenen. Hi ha fragilitats en aquest plantejament. El moment de màxima dependència d’Europa respecte del gas rus és ara. És segur que ben abans del 2050 la UE farà grans esforços per diversificar proveïdors i per augmentar la seva autosuficiència energètica, amb implicacions per a l’ús de l’energia nuclear. Ho veig improbable, però si Rússia calcula que és ara o mai i pren accions militars, llavors, caldrà desplegar una resposta econòmica contundent que, em temo, haurà d’incloure la renúncia al gas. ●

Rússia no es pot permetre un conflicte seriós amb Occident basat en una amenaça militar