La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un 65% dels infectats en la primera onada encara tenen disfuncions olfactives
La pèrdua total d’olfacte s’associa amb un 4% dels casos; la del gust, amb un 3%
Més de la meitat de les persones que es van contagiar de covid la primera onada mantenen, 18 mesos després, algun problema relacionat amb l’olfacte o el gust. És la conclusió principal a què han arribat investigadors suecs de l’Institut Karolinska d’Estocolm en un estudi publicat de manera provisional, ja que encara no ha estat revisat.
L’anòsmia –pèrdua del sentit de l’olfacte– i la paròsmia –les distorsions d’aquest sentit– eren dos dels símptomes i de les conseqüències més habituals que patien els que es contagiaven del virus SARS-CoV-2. De fet, els investigadors afirmen que la reducció de la funció olfactiva “és el símptoma amb més prevalença de la covid, amb gairebé un 70% de les persones contagiades que van experimentar pèrdua parcial o total del sentit de l’olfacte en algun moment de la malaltia”.
Fins ara se sabia que fins més dels set mesos després de recuperar-se de la covid, una gran proporció d’aquestes persones encara mantenien algun tipus de disfunció. L’estudi suec ha provat de veure què passava després de 18 mesos i en endavant.
Per això, van seleccionar 100 persones que es van contagiar de covid durant la primera onada de la pandèmia, entre el personal sanitari d’un hospital d’Estocolm. Es va triar aquest perfil perquè es tracta de persones que, des del principi de la pandèmia, se sotmeten amb freqüència a proves per intentar detectar anticossos del virus. Per evitar el biaix en el reclutament que pogués provocar que s’incloguessin al grup d’estudi persones amb disfuncions olfactives prèvies, es va establir un grup de control de 44 persones que no s’havien contagiat mai de covid.
El resultat global és que un 65% dels pacients estudiats que s’havien recuperat de la covid van presentar algun grau de disfunció olfactiva, en oposició a un 20% dels que no havien contret el virus, cosa que indica que aquest tipus de problema és comú entre la població general.
“Tenint en compte el temps que ha passat des de l’agressió inicial al sistema olfactiu, és probable que aquests problemes olfactius siguin permanents”, expliquen els autors de la investigació.
En més d’un terç dels casos estudiats, aquesta disminució del sentit de l’olfacte es podia demostrar clínicament mitjançant proves psicofísiques, i es dona la circumstància que més de la meitat no sabien que patien una disfunció abans de participar en la investigació sueca.
A més a més, l’estudi també va establir que més de la meitat del conjunt dels participants es van queixar de paròsmia. De la mateixa manera, els que havien perdut completament l’olfacte i encara no l’havien recuperat només van representar un 4%.
La prevalença de disfuncions gustatives, 18 mesos després d’haver superat la infecció per covid, va ser significativament baixa, i la investigació la xifra en un 3%.
D’altra banda, en el moment de contreure el virus, els subjectes de l’estudi no estaven vacunats i es van infectar amb les primeres variants i no per òmicron, que es creu que no afecta tant l’olfacte i el gust com les predecessores. Però el doctor Johan Lundström, que ha dirigit la investigació de l’Institut Karolinska, va dir en declaracions a The Guardian que no hi havia dades fiables que demostressin que l’òmicron era menys perillosa per al sistema olfactiu. ●
L’estudi del Karolinska diu que, 18 mesos després del contagi, aquest problema es pot cronificar