Covid zero dos anys després de Wuhan

El país continua fidel a l’estratègia d’estricte control mentre treballa per frenar el brot d’òmicron sorgit a Pequín

Wuhan, la ciutat xinesa d’11 milions d’habitants testimoni del primer brot de coronavirus, va complir diumenge el segon aniversari del seu confinament en silenci. No hi va haver discursos institucionals ni actes oficials de record. Tampoc articles a la premsa local, centrada a cobrir l’assemblea legislativa anual o la lluita anticorrupció del Govern. Tan sols algun missatge particular penjat a les xarxes socials va commemorar l’inici d’aquest segellament iniciàtic amb pany i clau, criticat en un inici com a massa estricte però replicat després en altres llocs per contenir el virus.

En aquells dies inicials, Wuhan va viure escenes de caos, amb hospitals saturats, cossos acumulats al dipòsit de cadàvers i escassetat de material sanitari.

Van ser jornades de gran incertesa, en què les normes de la quarantena es van endurir ràpidament –res de passejar el gos ni baixar les escombraries– i aviat es va recórrer a altres recursos com les aplicacions mòbils de rastreig o l’aparició del no-res de nous complexos hospitalaris.

Però després de 76 dies confinats, en què Wuhan va acumular oficialment uns 50.000 positius, alguns encara amb seqüeles, i 3.869 morts (gairebé el 80 per cent del total registrat a la Xina), la ciutat va reprendre una normalitat que ja no ha abandonat. Si el seu últim mort es va registrar l’abril del 2020, des de l’agost de l’any passat no s’ha reportat ni un sol cas nou. Tot i això, carrega amb el pesant estigma de ser la zona zero de la pandèmia i continua reticent a recordar uns dies que van deixar cicatrius profundes en la seva psique col·lectiva.

Mentrestant, les autoritats centrals segueixen fidels a la política de covid zero per la qual van apostar des d’un inici, que els ha permès sumar tan sols 105.000 contagis en un país de 1.413 milions d’habitants sense renunciar al creixement econòmic (tot i que dona signes de desacceleració, el seu PIB es va expandir el 2021 un 8,1 per cent).

Per això, el país manté un estricte control de les fronteres, amb llargues quarantenes per als pocs elegits que poden traspassar-les, i recorre al llibret de Wuhan sense dubtar-ho de seguida que detecta un grapat de casos.

És el que va passar a inicis de desembre a Xian, una urbs de 13 milions d’habitants famosa pels guerrers de terracota, que va ser confinada després de detectar 150 positius de la variant delta en nou dies. La ciutat ha viscut setmanes de difícil tancament, amb nombroses crítiques pels problemes de subministrament de queviures i la mort de tres pacients sense covid a qui no van assistir per aplicar les normes de manera inflexible (casos tancats amb la destitució de diversos funcionaris locals).

Ahir, després de donar per controlat el brot, les autoritats de Wuhan per fi van reobrir la ciutat i van aixecar les restriccions per a tots els habitants que tenen un codi QR sanitari verd.

Aquesta alegria contrasta amb la incertesa que es viu a Pequín, on la variant òmicron va fer acte de presència fa uns dies poc abans que s’inaugurin els Jocs Olímpics d’hivern el 4 de febrer.

Des d’aleshores, s’estan duent a terme campanyes de testeig massiu en diversos districtes de la capital i s’han extremat les mesures de precaució: tancament d’escoles, suspensió de vols internacionals i recomanació d’evitar en la mesura possible els desplaçaments o comprar productes procedents de l’estranger (conjecturen que la font d’infecció hauria pogut ser un paquet rebut des del Canadà).

Res no queda descartat en aquest moment per impedir que el brot enfosqueixi la cita olímpica. ●

A les portes dels Jocs Olímpics d’hivern, la ciutat ha viscut setmanes d’un tancament difícil