La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sospitosos que es delaten a si mateixos
El detingut per la desaparició d’Esther López a Valladolid va mentir quan va dir que havia parlat amb ella per telèfon
Si es confirmés que R., el Manitas, de 40 anys i amb fama de violent, està implicat en el cas d’Esther López, de 35, seria l’enèsima vegada. Una altra ocasió en què un sospitós es delata. El detingut per la desaparició d’aquesta veïna de Traspinedo (Valladolid) va dir a un conegut que havia parlat per telèfon amb ella el 17 de gener, quan ja feia cinc dies que estava en parador desconegut. Era mentida. Per què ho va dir?
Potser perquè és innocent i es va fer el milhomes. O, ans al contrari, perquè sentia que el setge s’estrenyia i volia desviar l’atenció. El veí va desconfiar del seu relat perquè sabia que el mòbil de la dona està apagat des que va desaparèixer. I l’Esther viu pendent del telèfon. De fet, tallar la possibilitat de fer o rebre trucades va ser una de les coses que més va espantar la seva família. Per això en van denunciar la desaparició.
Una pedra es llança en un estany i es formen cercles, cada cop més grans. Així s’inicien les investigacions policials. El primer cercle, familiars i amics. El segon, coneguts. I així successivament. Es comença per l’entorn més pròxim i es va ampliant cada cop més el radi de les indagacions. El Manitas era al segon cercle. No és amic de l’Esther, però sí conegut.
La Guàrdia Civil ja l’havia investigat. El dia que va desaparèixer, l’Esther va veure amb la seva colla un partit de futbol en un bar. El mateix amic que la va recollir a casa dels seus pares es va comprometre a tornar-la, però la parella va tenir una discussió.
Ella li va demanar que aturés el vehicle, i va baixar a prop del restaurant La Maña, a la urbanització El Romeral, on viu el Manitas. El conductor va declarar que va marxar convençut que trucaria als pares o a un altre amic perquè la recollís. Però la seva pista i el senyal del telèfon es perden llavors. Fins que el sospitós va dir el que va dir.
Els investigadors, que ja el tenien en el punt de mira, van comprovar els registres telefònics i van descobrir la falsedat de la seva versió. Això i el temor que fugís (fonts pròximes al cas asseguren que feia preparatius que anunciaven la seva intenció imminent de “marxar de viatge”) van precipitar la seva detenció dissabte. Casa seva ha estat sotmesa a un escorcoll exhaustiu que encara no s’ha donat per acabat.
És aviat per lligar caps. Hi ha secret de sumari i totes les hipòtesis continuen obertes, menys la d’una desaparició voluntària. El subdelegat del Govern, Emilio Álvarez, no descarta trobar l’Esther “amb vida”, malgrat que fins i tot el seu pare espera “el pitjor”. Acabi com acabi tot, i tant de bo el subdelegat del Govern tingui raó i sigui viva, hi ha el fet que molts sospitosos es delaten a si mateixos.
Un dels casos més espectaculars de la crònica negra recent és el del nord-americà Stephen McDaniel, que el 2011 participava en la recerca d’una jove a Geòrgia. L’entrevistava una televisió local quan la reportera li va dir que havia aparegut el cos. L’entrevistat es va enfonsar: ell era el culpable.
Sergio R., en llibertat provisional en espera de judici, està sent investigat per la mort de la seva
La Guàrdia Civil, que ja el tenia en el punt de mira, va comprovar que la versió de la trucada era falsa
La recerca arriba a la presa del Duero; “És com tenir un punyal clavat i no poder-nos-el treure”, diu el pare
parella, que va desaparèixer a Màlaga el juny del 2019. Aquest home va dir que havia rebut watsaps de la seva nòvia dies després dels fets, però un informe pericial afirma que el remitent va ser ell mateix i que va fer servir el mòbil d’ella. La seva parella escrivia correctament, i ell no: va repetir les mateixes faltes d’ortografia que cometia habitualment.
“No deveu pas pensar que he estat jo?”, va dir Rafael Sanz, un veí de Fuenlabrada de 82 anys. El maig del 2019 una amiga, la Mercedes, de 84 anys, va aparèixer cosida a punyalades a casa seva, que havia estat desvalisada. En Rafael i ella freqüentaven el mateix bingo, però ell jugava amb comptagotes perquè sempre anava curt de diners. “No us deveu pas pensar que he estat jo?”, va repetir aquell dia sense que vingués a tomb. Per primera vegada havia pogut comprar molts cartrons...
Només el temps dirà si la mentida del Manitas (“Vaig parlar amb ella per telèfon”) també és autoinculpatòria i mereix incloure’s en aquesta llista. De moment, la Guàrdia Civil amplia amb bussejadors, drons i un helicòpter a la presa del Duero i a les zones més agrestes de Traspinedo la recerca de l’Esther. El seu pare ha resumit com està la família així: “És com si tinguéssim un punyal clavat i no ens el poguéssim treure”. ●