La Vanguardia (Català-1ª edició)
Polissons aeris congelats
El jove que va volar de Sud-àfrica a Amsterdam al tren d’aterratge va hibernar com un ós
Es una aposta a una sola carta. Jugar a la ruleta russa, però al revés. Al tambor del revòlver només hi ha un forat sense bala. Les probabilitats de morir –perquè el que està en joc és la vida– són molt altes. És l’aposta que acaba de guanyar un polissó que ha sobreviscut a un vol de 9.000 quilòmetres entre Sud-àfrica i Amsterdam a l’estret calaix del tren d’aterratge davanter d’un avió de càrrega. Entre vuit i onze hores immobilitzat en aquest habitacle gairebé sense oxigen i amb una temperatura que pot arribar als seixanta graus negatius.
Un miracle? Sens dubte. Però no el primer. Altres polissons han sobreviscut a viatges idèntics. Com? Queden pràcticament congelats i entren en un procés d’hibernació semblant al dels óssos. És una ruleta russa aèria amb risc de mort extrem. Del més del centenar de casos de què es té constància arreu del món l’últim mig segle, només una vintena d’aquests polissons poden narrar la seva aventura.
L’últim? Aquest polissó descobert diumenge a l’aeroport de Schiphol poc després que un Boeing 747 de l’empresa Cargolux aterrés a Amsterdam. “L’home – un jove de poc més de 20 anys i, pel que sembla, originari de Kènia– està bé”, va informar la policia. S’estudia la possibilitat que es colés a l’avió quan l’aparell, que va sortir de Johannesburg, va fer una escala a Nairobi. Però si el vol ha durat vuit o onze hores no és rellevant en aquest cas. La pregunta és com aquest polissó va arribar viu a Amsterdam, en bon estat de salut i no va morir congelat o asfixiat per falta d’oxigen després de passar tantes hores en aquell habitacle sense despressuritzar a 9.000 metres d’altura.
Enric Domingo, cardiòleg de Vall d’Hebron i professor de fisiologia a la UAB, parla també de miracle pel final feliç d’aquesta història (molt pocs sobreviuen a una aventura així), encara que hi ha explicació mèdica.
Aquest polissó es va haver d’enfilar per les rodes, quan l’avió ja era a la pista, per ficar-se al calaix del tren d’aterratge. Després es va haver de col·locar en un punt estratègic –allà hi ha poc espai– per no ser esclafat, com els ha passat a altres polissons, quan les rodes es pleguen.
Una letargia en què es necessita menys oxigen i que se supera si el cos té una temperatura de més de 18 graus
I, superades aquestes maniobres mecàniques i de perícia, va començar la veritable prova de vida o mort. “La calor de les mateixes rodes pel frec amb l’asfalt en l’enlairament li va proporcionar calor les primeres hores de vol”, presumeix Domingo. I, encara que la temperatura exterior baixi fins als seixanta graus negatius, “l’important, per sobreviure, és que la temperatura del cos del polissó no baixi per sota dels 18 graus. Si passa això, ets mort”, afirma aquest cardiòleg.
Així que el que cal suposar és que la temperatura corporal del polissó es va mantenir per sobre dels 20 graus en tot moment. I la falta d’oxigen? “Quan el cos es refreda, la quantitat d’oxigen necessària per no morir és molt menor”, indica Domingo. Aquests polissons entren, doncs, en una espècie de letargia. Una cosa semblant a la hibernació dels óssos.
Quan les naus aterren, els que sobreviuen solen estar inconscients. És normal que es lliguin per no caure quan es torna a obrir el tren d’aterratge. I un altre risc també important: “El canvi sobtat de pressió –en altura és molt baixa– pot provocar en aquestes persones durant els descensos dels aparells una embòlia mortal”. Així doncs, aquest polissó, el futur del qual està ara en mans de les autoritats d’Amsterdam, ha guanyat totes les apostes, molt arriscades, en un únic sorteig. ●