Moments acteònics

olts poetes expliquen la seva historia. Però segurament el relat més cèlebre és el que va oferir Ovidi a les Metamorfosis. Acteó ha anat a caçar amb els amics. Quan consideren que ja han matat prou peces, vagareja sol pel bosc i l’atzar el porta a una cova amb una font on Diana pren un bany envoltada de nimfes. A pesar dels esforços de les acompanyants, que s’apressen a taparla, Acteó, mogut per la curiositat, no pot evitar mirar i veure-la despullada. A partir d’aquest moment, tot es torça. Com que no té fletxes a mà, la deessa llença aigua a la cara de l’infortunat mentre li diu: “Ara ves a explicar, si pots, que has vist a Diana nua”. Just després, a Acteó li comencen a sortir banyes i, al cap d’una estona, ja s’ha convertit en un cérvol. Els cinquanta gossos que havia portat a la cacera no el reconeixen, es llencen contra ell i el devoren.

A La saviesa dels antics (1609), Francis Bacon afirma que aquesta faula tan poc bucòlica parla dels secrets dels prínceps i que Acteó personifica aquells que, sense haver estat admesos entre els qui poden contemplar el que aquests fan d’amagat, han arribat a tenir-ne accidentalment coneixement i en paguen les conseqüències. Uns anys després, Gabriel Naudé també recorda, a propòsit dels llibres que, emmirallant-se en Tàcit i en Maquiavel o publicant els enganys i els fets deshonestos dels qui manen, exposen els arcans del poder, que la llibertat que es prenien els seus autors exposava als ulls dels profans, com una Diana despullada, el que hauria de continuar cobert per la foscor. Com es pot veure, Ovidi, Bacon i Naudé no parlen exactament del mateix. A diferència del dissortat caçador caçat d’Ovidi, el que caracteritza els profanadors de secrets polítics de Naudé és que, si més no de moment, han pogut i han gosat poder explicar el que han vist. I el que els distingeix dels de Bacon, és que, en lloc de ser uns outsiders, molts han freqüentat la taula dels poderosos. Com el mateix Acteó, que era de família principesca i havia estat instruït políticament pel centaure Quiró, com solien ser-ho els prínceps.

La Diana de Naudé només té de casta l’aparença i el seu Acteó no peca amb la vista sinó amb la paraula. El seu suposat crim no consisteix a veure el que no es pot veure, sinó a explicar el que ha vist als qui no havien de saber-ho mai. Sembla menys el resultat d’una imprudència que d’una traïció. Al llarg de la història, els acteons d’aquesta mena escassegen o abunden segons el clima polític. Des de fa unes setmanes es multipliquen els indicis que permeten pronosticar que el

Acteó, mogut per la curiositat, no pot evitar mirar i veure Diana nua

2022, a Catalunya, sense que sigui previsible arribi a caure del cel cap Tàcit ni Maquiavel, podria haver-n’hi una bona collita. Però una de les tradicions catalanes més arrelades consisteix a assistir als espectacles on es profana la imatge autèntica de Diana com si fossin un passeig a cavall de Lady Godiva.