La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un ‘reset’ oportú El club té una setmana per fitxar, i Xavi, 15 dies d’aturada per treballar
Grans expectatives xocant amb la crua realitat. El Barça de Xavi Hernández lluita per estar a l’altura de les il·lusions de canvi que va generar, però el trànsit cap a aquesta millora està resultant de vegades descoratjador, com aquell malson recurrent en què l’ésser somiat corre i s’esforça... sense moure’s del lloc. La frustració, molt pròpia del barcelonisme, no ha contaminat l’entrenador. Segons ha pogut saber aquest diari, el tècnic, fins i tot reconeixent que el marge de millora és evident, valora tot el que s’ha fet des de la seva arribada per les circumstàncies que li ha tocat viure, carregades d’obstacles. Covid, lesions, una plantilla descompensada en diverses demarcacions i poc compacta generacionalment: o molt joves o massa vells... I tot i això, el Barça, parlant de la Lliga (la Champions, la Copa i la Supercopa val més no esmentar-les), està a un sol punt de la zona Champions, quan va arribar a estar a sis.
Les aturades causades pels compromisos internacionals de les seleccions acostumen a ser molt mal rebudes, però aquesta en particular no li va gens malament al Barcelona, ni en l’àmbit esportiu ni institucionalment. La victòria contra l’Alabès, tot i que descolorida, ha deixat el primer equip sense gaire ressaca i amb 15 dies al davant per treballar pràcticament amb tots els integrants de la plantilla. Només Araújo i Dani Alves, convocats respectivament per l’Uruguai i el Brasil, seran absents d’un carrusel d’entrenaments que permetran a Xavi ficar al cap dels seus jugadors el futbol que vol transmetre, el que governa els partits i en atac s’hauria de mostrar molt més verticalitzat.
Anímicament el de Terrassa també té feina per fer. Hi ha molts futbolistes que estan rendint per sota del seu nivell, superats per la pressió o incapaços d’assimilar les idees que trasllada l’entrenador. Xavi, per començar, els explicarà que, més enllà del camí que queda per recórrer tàcticament, valora molt l’esforç dels seus jugadors i posarà en relleu els resultats obtinguts, fins i tot els que no han estat acompanyats d’un bon joc. Xavi necessita temps més que ningú i guanyar és molt valuós perquè el terra que trepitja és més segur.
Aquest cap de setmana el Madrid va empatar al Bernabeu contra l’Elx i l’Atlètic va suar la cansalada per doblegar el València. Tothom pateix per vèncer, insisteix. I Vitòria, amb el camp glaçat, no permetia el lluïment. Es va guanyar; era, actualment, el més important.
A la cúpula directiva també hi ha feina per fer. D’aquella que ajudaria l’entrenador. En aquest cas els dies de marge són set i no
pas 14. Els qui decideixen, és a dir, bàsicament el president Joan Laporta i el director executiu de futbol Mateu Alemany, han de solucionar en primer lloc el cas Dembélé. El mercat d’hivern s’acaba dilluns vinent, 31 de gener. Si el francès, amb contracte fins a l’estiu, es nega a sortir, com pretén el Barça, caldrà veure si la posició oficial continua sent tan rígida. Sense conflicte entre les dues parts, Dembélé seria titular indiscutible i el tècnic, més amb la lesió de gravetat d’Ansu Fati, no està en la situació de prescindir de talent, encara que provingui del jugador més díscol i indesxifrable que es recorda.
Una manera de compensar Xavi seria donar-li algun reforç dels que reclama internament. L’entitat disposa de set dies per donar sortida a jugadors amb qui no es compta, maniobra que permetria reduir la massa salarial i reforçar l’equip amb futbolistes que millorin el que hi ha i ajudin a rotar jugadors intocables que només ho són perquè no n’hi ha més. Des dels Països Baixos ahir es parlava de l’interès pel lateral esquerrà de l’Ajax Tagliafico en forma de cessió. ●