El Barça necessita el terme mitjà

El Barça viu penjat dels extrems. A la plantilla hi ha jugadors molt joves i veterans, però hi falten els futbolistes d’edat intermèdia, els que no estan acabant la carrera ni l’estan començant. La majoria dels titulars del Bayern se situen entre els 22 i els 30 anys. Al Barça no hi prolifera la classe mitjana d’edat en un món dominat pels veterans en què sobresurten els joves.

Perquè això funcioni és necessari més equilibri, tant en els perfils dels jugadors com en el seu rendiment. En tots els grans clubs conviuen els més grans amb els nanos. Lewandowski és decisiu a Munic amb 33 anys; Modric, al Madrid, amb 36; Messi, al PSG, amb 34, o Dzeko, a l’Inter, amb 35. Com també són peces fonamentals Davies, amb 21, al Bayern; Vinícius (21), al Madrid, o Mbappé (23), al PSG. Però entre uns i altres hi ha jugadors d’entre 23 i 30 anys bàsics a l’equip. I que quedi clar que el problema no és l’edat; és el rendiment.

Amb el tema Dembélé, el Barça també necessitaria un terme mitjà. Podria haverlo utilitzat els dos últims partits, malgrat que se sap que la negociació és complexa. S’entén que el club n’acabi fart després de presentar una bona oferta i només trobar silenci i que la seva posició hagi de ser de força per ser creïble, però Dembélé sempre ha donat la cara quan ha jugat. Millor o

En una plantilla de veterans i joves hi falten més jugadors d’edat intermèdia

pitjor, no s’ha amagat mai. Té tant dret a negociar com el Barça. El club blaugrana també fitxa jugadors que queden lliures en altres equips. És cert que li costa entendre el joc i no és un exemple de compromís, però és un futbolista amb unes característiques extraordinàries que, com va dir Xavi, “ben treballat” pot ser el millor del món al seu lloc.

Pensar que de cop i volta desapareixen de l’equip Messi, Griezmann i Dembélé i que tot serà igual és un error. Més quan la dinàmica del vestidor és molt semblant a la d’abans, amb una diferència: la culpa abans sempre anava cap amunt, i ara toca també avall. No és estrany que hi hagi pesos pesants que es queixin que hi ha crítiques. Ja no hi ha ningú que rebi tots els cops. I els objectius ja no es poden abaixar més. Estan en mínims: quedar entre els quatre primers, cosa que no havia passat mai. Era un variable regalat als contractes. Com posar un fix. Res no és fàcil perquè és evident que tots els grans pateixen i acaben marcant els últims minuts com el Barça (Madrid i Atlètic, sense anar més lluny, l’última jornada). Però el club blaugrana ha d’anar condicionant la seva plantilla a una mitjana d’edat en què, a més de conviure molt joves i veterans, hi hagi la classe mitjana que dona solidesa als equips potents.