La Vanguardia (Català-1ª edició)
Udon esmola els bastonets
La cadena de menjar asiàtic preveu facturar 45 milions aquest any després del fort retrocés del 2020 i la recuperació parcial del 2021
La restauració ha estat un dels sectors més afectats per la pandèmia per les restriccions a la mobilitat, el canvi d’hàbits relacionats amb el teletreball i la molt menor afluència de turistes a Espanya els dos últims anys. Udon, cadena de restaurants de menjar asiàtic propietat de Jordi Pascual i Jordi Vidal, va experimentar una caiguda dels ingressos el 2020, quan la facturació va caure fins a 24 milions des dels 40 milions de l’exercici precedent.
Gràcies als expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), un préstec d’1,2 milions de l’ICO i l’impuls de la venda a domicili, la matriu d’Udon va poder resistir i donar suport als franquiciats. El 2021, amb la reobertura gradual de l’economia i la reactivació que se’n va derivar, els ingressos van recuperar una mica més de la meitat del que s’havia perdut i l’any va acabar amb unes vendes de 33 milions. Jordi Pascual destaca que en aquells moments complicats no va tancar cap dels seus 70 locals.
“D’això ens en sentim especialment orgullosos: després d’una crisi duríssima, no hem tingut sortides; de fet, en 17 anys de vida només hem perdut tres locals”, assegura un dels dos socis fundadors. Passat el pitjor, la companyia confia que les vendes assoleixin aquest any els 45 milions, cinc més que l’any previ a la pandèmia. I, en paral·lel, la companyia ha reprès el pla d’expansió, que ja es va cobrar cinc obertures el segon semestre del 2021.
Ara, molts dels projectes aparcats es rellançaran. Sobretot a Madrid, on hi ha actualment 11 restaurants, i el pla és duplicar el nombre de centres en tres anys. A aquestes inversions, realitzades a través dels franquiciats, se n’afegiran d’altres per tot Espanya i també a l’exterior. Les més imminents, a Andorra, Portugal, Puerto Rico, República Dominicana, Mèxic i Estats Units. “Si tot va bé, en els dos propers anys afegirem 30 locals més”, explica Pascual.
Sense urgències de cap mena, i amb la pressió que els dos socis volen acceptar –sense que, fins ara, hagin volgut si més no parlar amb els molts inversors que truquen a la seva porta–, Udon se centra a millorar la gestió. Això passa per la revisió constant de la carta, per adaptar l’oferta a la demanda i per millorar els processos, que és el que redunda al final en el que avui se’n diu l’“experiència” i abans es resumia amb el “servei”. En aquest darrer punt, el delivery és cabdal. L’any passat, va arribar al 23% de les vendes, un percentatge que Pascual creu que no hauria de passar del 20% en circumstàncies normals. ■
L’empresa reprèn els plans expansius i preveu afegir a la xarxa 30 nous locals els propers dos anys
Si fos una gossa, què? Passejaria, menjaria, al sofà... No cantaria. Lladraria. Per què fa cançons? Per comprendre’m, perdonar-me, connectar amb els altres: per guarir.
En què creu?
Em rebel·la que Déu pretenguin quedarse’l en monopoli els conservadors. Déu és empatia, l’artèria d’amor universal!
Podria ser lletra de cançó.
Em poso una mica mística. M’interessen les religions, l’esoterisme, el tarot...
Li veig alguns tatuatges...
Cada un marca un dia especial, són impulsos: aquest ull, sobre el pit dret, em dona llum.
Quina persona li ha donat més llum?
La Itaya, la meva àvia. Ha mort ara i...
S’emociona...
Ella em va ensenyar l’amor, i el valor de la família. Era dona de fe. Poderosa, intel·ligent. I creativa: pintava, els seus disset nets tenim tots un quadre seu.
Expliqui’m un moment amb la Itaya.
Ella i jo, soles, assegudes a la taula davant el mar, amb lluna plena: parlàvem, i se’n va anar la llum i no ens va importar gens.
Aquell instant ja és etern.
Vull dedicar aquesta entrevista a la meva àvia. Ella les llegia, i li faria il·lusió veure’m en aquesta pàgina... Per a tu, Itaya!
Per a la Itaya! D’ella li ve l’art?
I del pare, que m’ha posat tanta música, i de la mare, professora de música: del seu humor i confiança en mi neix aquesta autoestima meva, la seguretat que tinc.
La cançó Ay, mamá és per a ella.
I per a totes les mares i totes les dones: és el meu cant a la feminitat. La cantaré aquesta setmana al Benidorm Fest.
I ensenyarà un pit?
No ho sé. Canto als pits de la dona, que ens donen vida i ens donen bellesa.
Guanyarà vostè, i anirà a Eurovisió.
Tant de bo, m’encantaria.
Ensenyar un pit és encara subversiu?
No hauria de ser-ho, però quan la meva cosina i jo els vam ensenyar a Logronyo, es va viralitzar! Se n’han fet molts articles!
Som babaus o què?
Les mamelles fan por, es prohibeixen a les xarxes.