El guardià de les essències

La recent polèmica entre els governs català i aragonès per l’organització dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030 és un bon exemple de l’ús i abús de l’interès partidista que es fa en massa ocasions des dels càrrecs públics. La candidatura només pot ser presentada pel Comitè Olímpic Espanyol (COE), que fa molt de temps que treballa per aconseguir aquest objectiu comptant amb la idea bàsica que és una aspiració conjunta de Catalunya i Aragó. Aquest punt sempre ha quedat clar. Si una de les dues comunitats no vol aparèixer al costat de l’altra, ha tingut temps més que suficient per dir-ho i desmarcar-se’n.

Esquerra ja ha donat mostres d’ambigüitat en el projecte, com va demostrar el juliol del 2021 al Parlament quan es va abstenir en una moció per donar suport als Jocs, fet que va suposar la primera votació diferenciada amb Junts, el seu soci al Govern, que hi va votar a favor. Els republicans no volen que la candidatura es pugui utilitzar com una part més del projecte d’“agenda del retrobament” que propicia Pedro Sánchez. Per això, s’esforcen a marcar totes les distàncies possibles. I aquest és el sentit de les paraules pronunciades divendres passat per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que va defensar una “candidatura catalana forta” deixant Aragó com a simple “territori col·laborador”. La reacció del president aragonès, Javier Lambán, va ser declarar que no hi haurà Jocs al Pirineu “si Catalunya i Aragó” no estan al mateix nivell, que és el que sempre ha defensat el COE, que, insistim, és qui hi té l’última paraula. Aquest divendres es veuran els dos presidents i aniria bé que posessin fi a totes aquestes disputes.

El Govern de la Generalitat hauria d’actuar sense cap complex per defensar el que considera millor per a Catalunya i no estar sempre pensant en el desgast que les seves decisions poden portar. De vegades fa l’efecte que al Palau de la Generalitat hi ha un guardià de les essències que no deixa actuar Pere Aragonès amb el criteri més encertat, ja que el que prioritza és l’impacte electoral i el que diran les bases d’Esquerra. Governar és una altra cosa.