La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Fa temps que Putin volia fer posar nerviós Occident”
Carmen Claudín Investigadora associada del Cidob i experta en l’espai postsoviètic
El Kremlin no té dret a declarar les ex repúbliques soviètiques “zona d’interès vital” per a Rússia i a dictar la seva política, sosté sempre Carmen Claudín, una de les expertes internacionals més importants en el món rus i postsoviètic, que a més fa anys que dedica un especial esforç acadèmic i divulgador a Ucraïna.
Per què Putin ha triat aquest moment per desafiar Occident a diversos nivells?
Fa temps que Putin tenia ganes de posar nerviosíssim Occident. Ho han decidit ara perquè han fet una avaluació que els ha portat a una conclusió de gran debilitat del que consideren el seu enemic. Això que Occident amenaça Rússia és una construcció del Kremlin. Si Putin anava buscant això fa temps, aprofita ara que els Estats Units no estan en el seu millor moment. Biden no està a l’altura, realment. I fins que va començar a pujar la temperatura a la frontera ucraïnesa els senyals de Washington als europeus eren del tipus “no podem ocupar-nos de vosaltres, el que ens interessa ara és la Xina”. I la UE ja sabem les dificultats i divisions internes que té. Hi ha un diagnòstic rus d’una debilitat molt gran: la desbandada de l’Afganistan, l’espectacle que hi va haver... També hi ha raons internes russes. Amb allò de Bielorússia ha sonat la campaneta: els bielorussos de sobte van i es desperten. Lukaixenko ha estat a un pèl de caure si no hi hagués intervingut Rússia. El Kremlin ha dit: això ho hem de parar perquè és territori nostre.
I després el Kazakhstan...
Sí, i això reforça la determinació del Kremlin. Peter Pomerantsev deia estar convençut que tot això és un xou i que l’objectiu principal és intern.
Putin té problemes?
És difícil mesurar el nivell de desafecció al règim. La inflació, els salaris i les pensions que baixen, les males infraestructures... La situació és molt dolenta encara que el preu del petroli hagi pujat.
Al final Putin haurà de sortir per algun costat perquè el cost d’una guerra és enorme.
Penso que els russos no hi entraran, però puc equivocar-me totalment. Hi ha una altra variable difícil de controlar. Simulacre o no, podria passar una cosa tràgica a la regió del Donbass.
Hi ha un factor d’irracionalitat en el procediment de Rússia? Voldria pensar que no, però l’orgull de gran potència els pot. Des d’un punt de vista purament racional no sé si haurien ocupat Crimea, que és un pou econòmic sense fons. Tenen una part important de la població d’origen rus descontenta: volien unir-se a Rússia no per allò de l’“ànima eslava” sinó perquè les pensions a Rússia eren més altes que a Ucraïna. I continua igual. Han militaritzat Crimea, això sí.
Les demandes russes als Estats
Units d’una nova arquitectura de seguretat no són raonables?
Sí, però no és el que al Kremlin li interessa. Ja ha dit on són les seves línies vermelles: les exigències polítiques, no les tecnicomilitars, que donarien cert marge d’acord. Les línies vermelles són tot el que té a veure amb Ucraïna. I no ens hem d’enganyar: ara és Ucraïna i després ve tota la resta.
Què acontentaria Putin?
No ho sé. I si algú li diu què és, no l’ha de creure. Només podem especular. Estem en una situació que no deixa de ser molt canviant.
Suposo que Emmanuel Macron parlarà amb Putin de rellançar els acords de Minsk...
El fet que Minsk estava paralitzat és una altra de les coses que als russos els han posat en moviment. Però han de buscar una altra cosa perquè Minsk és inacceptable per a un Estat sobirà. No poden dur a terme, com pretenen els russos, unes eleccions al Donbass sense que aquella frontera amb Rússia la controli l’Estat ucraïnès. No es pot fer un referèndum per a un estatus especial del Donbass amb la frontera ocupada. El Donbass no necessita Rússia per a res. Tothom sabia que és un forat negre. A Rússia no li interessa més que pel control polític, per fer distreure recursos a Ucraïna.
Pavló Klimkin, exministre ucraïnès d’Exteriors, diu que al seu país l’esperen dos anys molt durs, però descarta una guerra.
Jo no crec que hi hagi una invasió massiva, però hi ha altres formes que els experts en seguretat poden descriure millor. I depèn de quant de temps. El que diu Klimkin està clar: fer-li la vida impossible a Ucraïna. El que no sabem és quin format prendrà.
Fins ara la intenció del Kremlin ha estat reposar la pèrdua del president prorús Ianukóvitx, i ha anat fracassant. Tindria possibilitats ara?
Hauria de canviar l’equilibri de forces a Ucraïna, i encara que el president Zelenski ha perdut suports per qüestions internes, dins de l’oposició el sector prorús i actiu és molt minoritari. Una cosa és argumentar que pugui ser més profitós per a Ucraïna desenvolupar unes relacions menys conflic
Putin aprofita ara “Els russos han fet un diagnòstic: és un moment de gran debilitat d’Occident”
Els russòfons inclosos “La pressió del Kremlin ha unit la societat ucraïnesa molt més”
La “zona d’influència” “No ens hem d’enganyar: ara és Ucraïna i després ve tota la resta”
Fer la vida impossible “No crec que hi hagi una invasió massiva, però hi ha altres maneres i no sabem com seran”
tives amb Rússia i una altra cedir en aquest moment a aquest tipus de pressió del Kremlin, que ha aconseguit unir la societat ucraïnesa molt més.
Fins i tot els russòfons?
Sí. Dels desplaçats de la guerra del Donbass la majoria se n’han anat al costat ucraïnès en comptes de Rússia.
Al Donbass hi ha uns 670.000 passaports russos, però Putin vol que aquella gent es quedi allà.
Sí. Però en les eleccions regionals russes hi havia autobusos que els portaven a Rússia a votar. La passaportizatció és una política. A Ossètia del Sud i Abkhàzia han donat passaports a gent que no és russa. El Kremlin l’utilitza com a argument de consum intern: els nostres germans estan en perill.
El concepte de món rus.
El món rus és una altra construcció. Hi podria haver una certa realitat com a sentiment rus de reconèixer-se, però hi ha una utilització cínica: s’utilitza per poder intervenir en qualsevol lloc que el Kremlin considera que la seva seguretat i política interior està en perill. I com que hi ha russos a tot l’espai exsoviètic...
És una excusa imperial?
Sí, però no és el mateix que dir que volen restaurar l’imperi rus o soviètic. Tots aquests països estan passant per un procés de descolonització, amb els seus problemes i contradiccions. Moldàvia, Geòrgia, Armènia... no poden plantejar-se la democràcia com voldrien. Les característiques colonials i neocolonials dels russos són molt profundes, és una síndrome de superioritat increïble. ●