La Vanguardia (Català-1ª edició)
Scotland Yard inicia la investigació de les polèmiques “festes” a Downing Street
Johnson va celebrar un “aniversari il·legal” amb la seva dona i trenta convidats
A més de la seva dona Carrie (si és el cas) i el seu gos Dilyn (si és que té permís per ser al llit matrimonial), Boris Johnson se’n va anar al llit ahir a la nit amb una bomba: l’informe sobre les “festes”, “esdeveniments de treball” o, com se’n vulgui dir, a Downing Street, en qualsevol cas reunions fetes a l’època del més sever confinament, en les quals el primer ministre i membres del seu equip es reunien per beure, menjar i xerrar.
La bomba en qüestió és l’informe elaborat per la funcionària Sue Gray, en principi un relat factual dels esdeveniments sense judicis de valor incorporats sobre la culpabilitat o innocència de ningú, però que és el primer set ball que el primer ministre britànic ha de superar per continuar a Downing Street. Des d’ahir a la nit, segons fonts oficials, els documents estan a la taula del seu despatx, i el mateix Johnson ha de decidir quan els fa públics, i si és en la seva totalitat o en una versió resumida i editada per al seu propi benefici.
Però l’informe de la seva subordinada, que per més independent que sigui ha hagut de valorar les implicacions del que digui sobre la seva carrera política, podria ser una bomba convencional en comparació amb la bomba nuclear que va llançar ahir Scotland Yard anunciant, després de molts titubejos i pressions en un sentit i un altre, que investigarà les festes en qüestió. I que sobre els culpables, si és que n’hi ha, recaurien no només multes sinó també antecedents penals, perquè potencialment es tractaria d’“actes criminals”.
La decisió de Cressida Dick, directora de la Policia Metropolitana, va provocar una gran confusió a Westminster, plantejant la pregunta de si Johnson intentaria guanyar temps ajornant la publicació de l’informe de Gray, ja sigui a instàncies de la mateixa Scotland Yard perquè no interfereixi amb la seva investigació, o per voluntat pròpia. La majoria de comentaristes dubten que opti per aquest camí, per temptador que sigui, ja que podria emprenyar encara més l’opinió pública, ja molt en contra d’ell, i els diputats tories, en mans dels quals es troba el seu futur (fan falta 54 firmes per forçar una moció de confiança, que podria guanyar o perdre).
La intervenció policial complica el panorama. Fins ara l’estratègia de Johnson consistia a esperar l’informe de Sue Gray (que ja té des d’ahir a la nit a les seves mans), publicar-lo (amb l’esperança que no sigui devastador) i comparèixer immediatament a la Cambra dels Comuns i davant el país per, compungit en aparença encara que no pas en la realitat, demanar un cop més perdó i assenyalar que la seva caiguda seria un “càstig desproporcionat a l’ofensa”.
Entre bastidors, fa dies els encarregats de mantenir la disciplina al Partit Conservador que branden el fuet i amenacen els potencials rebels amb tota mena de represàlies, tant personals com per als seus votants (com ara retirar els fons per a la construcció d’escoles, hospitals i carreteres). La tàctica, instigada per Johnson, se li ha girat en contra així que la premsa s’ha fet ressò de les denúncies de les seves víctimes. La subtilesa i la mà esquerra no són les millors qualitats del líder.
Per internet es venen samarretes en què, a l’esquena, s’hi enumeren les dates de les festes de Downing Street com si es tractés dels concerts de la gira d’un grup de rock. A les ja conegudes s’hi ha afegit ara la del 19 de juny, quan Carrie Symonds, la dona de Johnson i mare de dos dels seus set fills (no és una xifra tancada, hi ha els qui diuen que són vuit o nou), li va organitzar dos “esdeveniments” (l’eufemisme de moda) d’aniversari amb pastís inclòs, un a mitja tarda amb trenta convidats, i l’altre a la nit a les estances privades per a la família més propera.
El pla per impedir la seva caiguda ha estat batejat pel mateix premier “operació Salveu el gos gran” (que se suposa que és ell, en comparació amb els més petits que li envolten), i consisteix a decapitar bona part del seu equip i llançar carnassa populista als votants, en forma de programes per combatre amb l’exèrcit la immigració al canal de la Mànega i altres idees tan peregrines com irrealitzables. Però més que amb un gos, podria haver-se comparat amb un gat, que té set vides, o millor encara amb un tauró de Grenlàndia, que viu quatre-cents anys, o una “medusa immortal”, l’únic animal que, després d’assolir la maduresa sexual, torna a la infantesa. Hi ha els qui pensen que Boris Johnson, políticament, no n’ha sortit mai, de la infantesa. ●
El primer ‘set ball’ que ha de superar el premier és l’informe de la funcionària Sue Gray, a punt de ser publicat
La intervenció de la policia eleva el cas a una nova dimensió en considerar les festes com a possibles delictes