La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els conservadors portuguesos avancen els socialistes als sondejos
Els blocs de dreta i esquerra, claus en les eleccions de diumenge vinent
El 1993 l’avui primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, i llavors candidat en un municipi de la perifèria de Lisboa, va organitzar una famosa cursa entre un burro i un Ferrari, que va guanyar l’animal per demostrar el desastre del trànsit metropolità. Davant les eleccions legislatives de diumenge vinent, Costa va demanar a la ciutadania el Ferrari de la política lusitana, la majoria absoluta, però hi ha alguna enquesta que li atribueix el burro, quedant al darrere del conservador Rui Rio, fet que l’enviaria a casa. Al mig emergeix l’opció que es quedi com està des del 2019, amb un cotxe qualsevol, en una carretera plena de revolts, en minoria o amb aliances incòmodes.
Majoria absoluta. Aquestes dues paraules semblen maleïdes per al Partit Socialista (PS). Només en va obtenir una, la del 2005, de José Sócrates, anys després empresonat per corrupció, després d’un període recordat com a despòtic. El 1999 l’avui secretari general de l’ONU, António Guterres, va treure 115 dels 230 diputats, a un de l’objectiu. “Les majories absolutes no es demanen, es guanyen”, repetia Guterres en privat davant les pressions dels seus ministres perquè la sol·licités sense embuts.
En aquell govern del PS hi era Costa, que la setmana passada, en el debat televisiu a nou, va trencar el tabú de Guterres, va abandonar els seus circumloquis de mesos anteriors i va demanar sense embuts la majoria absoluta per assegurar l’“estabilitat”, necessària, a parer seu, per passar “la pàgina de la pandèmia”.
Després de governar en aliança amb els comunistes i el Bloc d’Esquerra entre el 2015 i el 2019 i en minoria des d’aleshores, Costa deixava clar que, després d’haver d’anar a eleccions perquè el seu pressupost va ser rebutjat, ara pretén aprofitar per reforçar-se al màxim. Tot i això, a partir d’aquí tot començava a torçar-se per als socialistes, que ja venien de setmanes de pèrdua de força, sobretot quan al si del conservador Partit Social Demòcrata (PSD) Rui
Rio aconseguia una vegada més imposar-se a la vietnamita oposició interna, nostàlgica dels temps de Pedro Passos Coelho, i es confirmava com el candidat per a diumenge que ve.
Fins fa uns dies el diagnòstic general dels sondejos indicava una clara victòria del PS, sense arribar a la majoria absoluta, amb un PSD una mica reforçat, però a distància, i la ultradreta de Chega (Prou) a l’alça, encara que no tant com es va arribar a pensar.
L’última setmana hi ha hagut un tomb. Al tracking diari de la CNN-Portugal, el PSD va aparèixer per primera vegada davant del PS de Costa, que ha anunciat que en aquest cas dimitiria en la nit electoral. Després, el PS va tornar a posar-se davant amb el PSD a prop, escenari similar al de l’última enquesta de fa sis dies de la RTP. Però ahir, en el sondeig del Jornal de Notícias, el PSD de Rio tornava aparèixer al capdavant, amb un 34,4%, enfront del 33,8% de Costa. Per blocs, la dreta superaria l’esquerra per dècimes. A la mitjana de sondejos de Rádio Renascença, el PS segueix davant, quatre punts per sobre del PSD, que retalla distància.
En cas que sigui correcta la muntanya russa de les enquestes, que han fallat sovint, la clau estaria en la força de cadascun dels blocs d’esquerra i dreta. És per això que els socialistes insisteixen a atacar el PSD amb l’aliança que va fer a les Açores, on incorpora la ultradreta de Chega. El seu líder, André Ventura, exigeix entrar en un hipotètic govern conservador, a la qual cosa es nega un Rui Rio que sí que ha avançat que acceptaria els vots del Chega. Mentre l’altre partit tradicional de la dreta, el CDS, lluita per no quedar fora del Parlament, brilla Cotrim Figueiredo, líder d’Iniciativa Liberal, l’altre dels nous partits portuguesos que cotitza a l’alça.
La lògica de blocs també es per
No es descarta alguna mena d’entesa entre els dos grans partits, el PS i el PSD, per assegurar l’estabilitat
cep a l’esquerra, a la qual Costa, ja sense la majoria absoluta als llavis, es refereix com la seva “família política”. El Bloc li ha allargat la mà, en una conjuntura molt complicada, perquè les enquestes penalitzen el seu vot en contra dels pressupostos, amb els comunistes, i assenyalen que les dues formacions podrien ser superades per Chega com a tercera força. Per al PS hi havia un as a la màniga, que seria un acord amb els animalistes del PAN i el progressista Livre, però les dues forces apareixen tan petites que és molt difícil que li valguin.
Tampoc no s’ha de descartar que, sense arribar a la gran coalició, hi hagués alguna mena d’entesa entre els dos grans partits, el PS i el PSD, per assegurar l’estabilitat. La incertesa creix, perquè, a més, en el molt abstencionista Portugal, on el 2019 només va votar el 54% del cens, els senyals resulten preocupants, malgrat el resultat en aparença tan obert. Diumenge passat, en la jornada de vot anticipat, el Govern esperava que s’hi inscrivissin un milió de persones i només ho van fer una mica més de 300.000, mentre és molt polèmic que els encomanats i aïllats per covid puguin votar diumenge, de 18 h a 19 h.
La política portuguesa sembla ara tan complexa com el trànsit que denunciava Costa el 1993 amb el burro i el Ferrari. ●