La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les patinades del líder
Les respostes irreflexives i les friccions amb la premsa danyen Biden i l’obliguen a rectificar
Joe Biden no és el primer president dels Estats Units ni de bon tros el primer dirigent d’un país que parla pels descosits. El seu problema és que sovint ho fa sense filtre ni pudor; fa l’efecte que deixa anar el primer que li passa pel cap. I el líder acaba pagant cada patinada. Va passar per enèsima vegada dimecres passat, quan va dir que la duresa de la represàlia contra Rússia si agredís Ucraïna dependria de si l’atac fos “menor” o més gros. En bona hora! Els governants ucraïnesos es van declarar “atònits”, com els de mitja Europa de l’Est i més enllà. No s’envaeix un país “una mica”, van venir a replicar. I el president va haver d’empassarse les seves paraules. Tot seguit i en sec. Una vegada més.
La resposta a Moscou en la crisi d’Ucraïna, va assenyalar Biden textualment, “dependrà del que faci”, atès que “una cosa és una incursió menor” que derivi en “una discussió sobre què fer o no” –va raonar–, i una altra de molt diferent és “si realment fan el que són capaços de fer amb les forces acumulades a la frontera...”. En aquest cas, és a dir, el dels soldats russos “traspassant la frontera i matant combatents ucraïnesos, serà un desastre per a Rússia”, va precisar. I per empitjorar-ho va afegir que del tipus d’agressió que ordenés Vladímir Putin també en dependria “la capacitat d’aconseguir la unitat a l’OTAN”.
De seguida, la Casa Blanca va enviar una nota amb una evident encara que inconfesa autocorrecció. El president “ha estat clar” amb el seu homòleg rus –indicava– en el sentit que “si alguna força militar russa travessa la frontera amb Ucraïna, es tracta d’una nova invasió que trobarà una resposta ràpida, severa i unida dels Estats Units i els nostres aliats”. El mateix president va repetir al cap de poques hores el missatge de rectificació. I també ho va fer el seu secretari d’Estat, Antony Blinken, a fi d’apaivagar la indignació i sorpresa que la disquisició inicial del cap havia ocasionat a l’altra banda de l’Atlàntic: sobretot a l’Est, però també, atès l’afegitó sobre possibles divergències a l’OTAN, a la resta de capitals alia
En pocs dies, Biden alarma Ucraïna amb la seva tesi d’una invasió “menor” i insulta un periodista
des. Després del desagradable tràngol, Biden va tornar a embolicar la troca dilluns. Aquesta vegada va ser amb un periodista de l’ultraconservador canal Fox News, a qui, en resposta a una pregunta sobre la inflació, va anomenar “estúpid fill de puta”. Ho va dir sense adonar-se que el seu micròfon continuava encès. L’escàndol va ser mundial. I, de nou, el president dels Estats Units va haver de rectificar, ara mitjançant una trucada de disculpa a l’ofès, el corresponsal de la Fox a la Casa Blanca, Peter Doocy.
De la mateixa manera que aquesta sortida de to va recordar els rampells que li havien agafat al governant al desembre i al juliol amb sengles informadors als quals va acusar de fer preguntes “ximples”, la molt més greu relliscada sobre Ucraïna va portar a la memòria de tots la seva relliscada de l’octubre sobre Taiwan, un altre dels epicentres de tensió geopolítica al planeta. En una entrevista amb la CNN, Biden va assegurar que, si aquella illa fos atacada per la Xina, els EUA sortirien a defensar-la, una frase que de cop engegava a rodar llargs anys de calculada “ambigüitat estratègica” sobre aquest afer.
El que va seguir es pot endevinar: la Casa Blanca va aclarir ràpidament que la política dels Estats Units entorn de Taiwan no havia canviat. Però això no va evitar que Pequín demanés a Washington que no enviés “senyals equívocs” que podrien “malmetre seriosament els lligams entre la Xina i els Estats Units i la pau i estabilitat” a la zona.
Aquella nit, el 21 d’octubre, Biden va dir que recorreria a la Guàrdia Nacional per resoldre el problema de subministraments ocasionat per la pandèmia..., quan resultava que el Govern no ho estava estudiant i que la utilització d’aquell cos passa per la supervisió dels estats. Biden ja havia comès algunes altres lleugereses, com quan es va mostrar “obert” a una proposta d’intercanvi de ciberdelinqüents amb Rússia que li va fer Putin, i que estava descartada. O com quan va afirmar que Facebook “mata gent” permetent falsedats sobre les vacunes. En totes les ocasions, això sí, el mandatari va fer marxa enrere amb humilitat. Res a veure amb el seu antecessor, el contumaç mentider Donald Trump. ●