La Vanguardia (Català-1ª edició)
La subhasta del dolor aliè
Un cirurgià francès penja a la xarxa la radiografia d’una víctima del terrorisme
El desvergonyiment i el frau no s’aturen davant les situacions tràgiques i el dolor humà. Després dels atemptats gihadistes de París del 13 de novembre del 2015, una de les jornades més negres de la història de França, van aparèixer falses víctimes que van provar de cobrar indemnitzacions de l’Estat. El que fins ara no s’havia produït és penjar a internet, en un lloc de subhastes, la radiografia del braç d’una de les supervivents, una dona jove que assistia al concert a la sala Bataclan, en què es veu una bala de fusell kalàixnikov incrustada .
El protagonista d’aquesta innoble acció és un conegut cirurgià ortopèdic i traumatòleg, el professor Emmanuel Masmejean, que exerceix a l’hospital europeu George Pompidou de la capital francesa, un centre del sistema de sanitat públic. Masmejean, membre de diverses associacions professionals de prestigi, com l’Acadèmia Nacional de Cirurgia, ha acabat reconeixent el greu error comès, “una estupidesa”, encara que es va declarar sorprès per la polèmica creada des que el mitjà digital Mediapart va revelar la notícia dissabte.
La radiografia va ser penjada en una plataforma especialitzada, OpenSea, on es poden vendre i comprar actius criptogràfics que són, en teoria, únics i irrepetibles, basats en béns virtuals o reals, els anomenats NTF ( non-fungible tokens) en l’argot del sector. Es tracta d’una de les noves possibilitats a l’abast de col·leccionistes i especuladors, que utilitzen la tecnologia blockchain, lligada a criptomonedes com la bitcoin.
Masmejean va valorar la radiografia en 2.450 euros, tot i que, segons va dir a posteriori, no tenia intenció de vendre-la, i, en efecte, no ho va fer. El cirurgià va assegurar haver volgut simplement fer un experiment, amb “vocació pedagògica”, per mostrar que es pot penjar un document mèdic i existeix traçabilitat. Segons Masmejean, l’assaig exigia fixar un preu. En declaracions a diversos mitjans de comunicació, va lamentar la seva conducta, però va dir que no entenia l’enrenou, ja que, segons ell, a Instagram i Facebook circulen milers de fotos de radiografies fetes per la sanitat pública. “El problema és que el 99% de la població no sap el que és la blockchain”, es va justificar.
Aquestes explicacions no van convèncer gens les associacions de víctimes dels atemptats ni tampoc el director general de la xarxa d’hospitals públics de París (AP-HP), Martin Hirsch, molt amoïnat pel desprestigi que un fet d’aquesta naturalesa suposa per al sector.
L’associació 13onze15 va condemnar amb fermesa “tot acte que atempti contra la memòria de les víctimes”. “Es tracta d’un acte odiós i repulsiu, però sabem que és aïllat i no representa la feina realitzada pels professionals de sanitat de l’AP-HP, en qui dipositem tota la confiança”.
L’organització Life for Paris, que agrupa 650 víctimes i familiars dels atemptats, va denunciar “l’estupidesa i l’avarícia d’un metge que visiblement va oblidar el codi deontològic i sembla desproveït del seny i l’empatia més elementals”.
Per part dels hospitals parisencs, Martin Hirsch va enviar un missatge a tot el personal que treballa sota les seves ordres, més de 100.000 professionals, en el qual va destacar “la gravetat excepcional” de l’“acte escandalós” comès pel cirurgià. Hirsch va recordar que la posada a la venda a internet de la radiografia d’una pacient és un fet contrari a la deontologia, qüestiona el secret mèdic i va contra els valors de l’AP-HP i del servei públic”. “Un comportament d’aquesta índole és indigne i fereix la nostra concepció del servei públic –va afegir el director–. Seria escandalós en qualsevol circumstància i per a qualsevol pacient, però adquireix una rellevància encara més abjecta en el context del procés (judicial) en curs i el que han patit les víctimes dels atemptats”. Hirsch va anunciar una denúncia i mesures disciplinàries. La Fiscalia de París va obrir ahir una investigació per
Indignació amb el metge que va posar preu a la imatge d’una bala de kalàixnikov incrustada en un braç
presumpta “violació de secret professional”.
L’advocat de la víctima implicada en el cas va dir que estava “totalment commocionada” pel que havia passat, sobretot pel fet que el cirurgià, parlant amb la premsa, hagués comentat sense cap pudor circumstàncies personals, com el fet que el seu nòvio va morir en l’atemptat, un detall que permetia identificar-la amb facilitat.