El ‘partygate’ de Johnson

Si repassem la lletra de la cançó Fiesta, de Raffaella Carrà, hi trobem dues idees: una festa resulta una cosa irresistible (“qué fantástica, fantástica, esta fiesta”) i que el millor és negar tot el que hi pugui passar (“y es peligroso decir siempre la verdad”). Això és el que fa Boris Johnson des de fa unes setmanes, mentre els mitjans de comunicació van donant a conèixer detalls de les festes que se celebraven al 10 de Downing Street, durant els confinaments que va imposar al Regne Unit per contenir la pandèmia. Mentre els britànics estaven aïllats a casa seva, ell ho celebrava tot sense cap complex. El delaten correus electrònics, fotografies i testimonis que l’han deixat a les portes de la dimissió. El gran filtrador d’aquests materials és Dominic Cummings, assessor estrella del premier britànic fins que va presentar la dimissió enfrontat a la dona de Johnson.

L’escàndol no és per una festa aïllada, sinó per una llarga llista de festeigs. Si fa poc va haver de disculpar-se davant la reina i davant el Parlament per una celebració en ple dol nacional pel funeral del duc d’Edimburg, ara encara té més difícil l’excusa, perquè va compartir una festa sorpresa pel seu 56è aniversari a la sala del Gabinet. Tot ho va organitzar la seva parella, Carrie Symonds, i hi van assistir més de trenta convidats. Ni va ser al jardí, ni s’hi va estar deu minuts, com ha al·legat en defensa seva.

Johnson es mou bé entre les mentides i les mitges veritats. No s’explica el ràpid accés al càrrec de primer ministre sense la gran mentida del Brexit. Però són tantes les falsedats que acumula el personatge que algú li hauria de recordar la frase del dramaturg Jules Renard, que recomanava al mentider dir la veritat de tant en tant, per ser creïble quan mentís. El partygate, com anomena la premsa britànica l’escàndol de festes continuat de Johnson, és objecte d’una investigació en tota regla per una alta funcionària que aquesta setmana presentarà les seves conclusions. El primer ministre intenta una fugida cap endavant: el vam veure fa uns dies corrent amb el gos, amb mitjons negres i uns calçons de flors. Realment, semblava un amant desesperat, enxampat in fraganti en el pitjor moment. ●

Corrent en calçons de flors i mitjons negres semblava un amant enxampat in fraganti