Europa busca més protagonisme

El conflicte que es viu a la frontera ucraïnesa té dos actors principals i dos més de secundaris. Els dos primers són Rússia i els Estats Units –amb l’OTAN darrere seu–, que negocien i s’amenacen directament. Els dos secundaris són la mateixa Ucraïna, escenari i víctima del conflicte i l’opinió de la qual sembla que no li importa a ningú, i Europa, absent fins ara en els intents de resolució de la crisi perquè Rússia ha decidit obviar-la i negociar directament amb els EUA, que al seu torn prova de salvar la imatge d’unitat occidental insistint que no es farà res sense Europa i ho visibilitza amb una videoconferència entre Joe Biden i els líders europeus.

Aquest escenari és el que li va més bé a Vladímir Putin, ja que li suposa arrogar-se una posició de paritat respecte dels EUA i recuperar per a Rússia l’estatus de superpotència que cal escoltar. Biden, alhora, intenta liderar també la resposta europea sabedor que la UE és conscient que només els EUA es poden enfrontar a Rússia i protegir els països de l’est europeu membres de la UE i de l’OTAN d’una possible agressió russa. Amb tot, els aliats europeus de Washington aposten per mantenir la via del diàleg i deixar clar que no toleraran una intervenció a Ucraïna.

Europa continua estant absent en aquesta partida per bé que a poc a poc intenta fer passos per recobrar protagonisme i tenir una veu pròpia que sigui escoltada a Moscou. Dilluns el Consell de Ministres d’Afers Exteriors de la UE va ultimar el paquet de respostes i càstigs a Rússia si agredeix Ucraïna. Es va donar una imatge d’unitat, ampliada després a escala transatlàntica amb una reunió virtual amb Antony Blinken, el secretari d’Estat dels EUA, i hores després amb la videoconferència de Biden i els dirigents europeus. L’objectiu és escenificar un front unit i compacte davant l’agressivitat russa.

El malestar europeu per la negativa del Kremlin d’incloure

Europa en les negociacions és evident i per això exigeix a Moscou que accepti debatre en fòrums internacionals, com l’OSCE. Però més enllà de lamentar l’actitud russa, la UE ha d’adoptar una posició proactiva per recuperar presència i influència. En aquest sentit, la mediació que pot exercir el president Emmanuel Macron –no oblidem que França presideix la UE aquest semestre–, que aquesta setmana parlarà amb Putin, és sens dubte una bona notícia que suposa que la via diplomàtica i dialogada per la qual aposta Europa encara té possibilitats de donar fruits. I avui es fa a París una reunió en el format de Normandia, que integra Alemanya, França, Rússia i Ucraïna, a nivell de consellers diplomàtics.

Aquesta va ser una de les qüestions que Macron va abordar ahir a Berlín amb el canceller Olaf Scholz, per buscar una estratègia europea unificada. El president francès sempre ha defensat que cal parlar amb Putin sobre la seguretat a Europa, si bé comparteix amb l’OTAN la necessitat d’una resposta contundent i massiva en cas d’agressió russa. La posició alemanya, marcada per un Govern tripartit molt dividit respecte de Rússia, i mediatitzada per la incògnita del possible ús del gasoducte Nord Stream 2 com a arma de pressió a Moscou, no és tan clara.

Europa ni pot ni ha d’estar absent en una crisi com aquesta. El fet que estigui en una fase de transició de lideratge amb l’arribada del nou Govern alemany i les pròximes eleccions presidencials a França, així com la debilitat institucional de Brussel·les, no ha de ser una excusa perquè els líders europeus no prenguin la iniciativa i contribueixin significativament a buscar solucions dialogades. Un conflicte en territori europeu no es pot dirimir sense la implicació europea. De moment, Macron juga fort provant de mostrar que el seu concepte de sobirania europea pot donar resposta a una realitat política complexa. ●

Macron parlarà amb Putin sobre Ucraïna, en una clara aposta europea pel diàleg