Un sostre per als sensellar

El dels sensellar és un fenomen global. L’organització Habitat for Humanity ha calculat que al món hi ha prop de 150 milions de persones que no tenen llar, per precària que sigui, on recollir-se. Aquest fenomen es manifesta amb particular cruesa en països escassament desenvolupats. A Nigèria hi ha 24 milions de persones en aquesta situació. Al Pakistan, vint. A Egipte, dotze. A Bangla Desh, cinc. En països desenvolupats, les xifres baixen, tant en termes absoluts com relatius. Als Estats Units se n’han comptabilitzat prop de 600.000. Al Regne Unit, 365.000. A França, 300.000.

Segons l’organització esmentada, a Espanya la xifra de sensesostre és molt inferior: 30.000 (dels quals uns 10.000 són a Catalunya). Continua sent una xifra important. I, per descomptat, s’han d’adoptar les mesures necessàries per auxiliar, en la mesura que sigui possible, les persones en aquesta situació, ja dormin al ras, en albergs nocturns o en altres instal·lacions temporals.

Aquesta és la intenció de la iniciativa legal impulsada des del món acadèmic (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona), amb el suport d’entitats socials com ara Arrels, la Comunitat de Sant Egidi, Assís, Càritas i

Sant Joan de Déu. L’objectiu d’aquesta proposta de llei, registrada ahir al Parlament amb el suport de tots els grups, tret de Vox, és establir mesures urgents per afrontar i erradicar el fenomen dels sensellar.

Es tracta d’un projecte pioner a Europa, que es planteja, com a repte central, la creació de la figura de l’espai residencial digne, ja sigui una pensió, un hotel, un alberg o qualsevol altre tipus d’allotjament, al qual puguin accedir les 24 hores del dia les persones empadronades però sense sostre.

No tenir domicili fix i dormir a la intempèrie no és sovint el fruit d’una decisió personal. Al contrari. Potser hi ha un contingent de rodamons sense domicili ni intenció manifesta de tenir-lo. Però és un fet que avui s’arriba a la condició de sensellar per motius diversos i indesitjats: la pobresa extrema, la malaltia, l’escassetat d’habitatge assequible, l’exclusió laboral, familiar o social. També ho és que entre els que dormen al carrer hi ha víctimes de les crisis socials, que fa tot just uns mesos o setmanes portaven una vida homologable a la de la majoria i ara no disposen del que és essencial. A tots ells va adreçada aquesta iniciativa l’ambició final de la qual no és pal·liar el problema, sinó mirar d’erradicar-lo. No serà fàcil. Però val la pena intentar-ho. ●

Tret de Vox, tots els grups donen suport al text legal registrat ahir al Parlament