No ens toqueu els membres

Jóvenes y jóvenas” (va dir Carmen Romero, exdiputada del PSOE); “miembros y miembras” ( va deixar anar Bibiana Aído, exministra d’Igualtat) i...“autoridades y autoridadas” ( ha desbarrat ara Yolanda Díaz, ministra de Treball)...

Fins ara la broma, inaugurada el 1981 per la lingüista feminista Robin Lakoff a Language and woman’s place, només servia perquè alguns càrrecs i càrregues marquessin paquet ideològic facilot a costa del consens generador del sentit que són les llengües.

La seva justificació és que si la societat patriarcal ha propiciat un llenguatge masclista, purgar-lo el feminitzarà i, per tant, la societat que el parla. I resulta tan banal i ignorant de la manera com els codis creen per oposició el seu sentit que deixa la societat tan masclista com era –i continua sent-ho– i amenaça amb despropòsits babèlics que no sé si donen vots, però sí que sé que ja ens estan costant diners, temps i disgustos a tots.

I és que un improvisat exèrcit de lingüistes i lingüistos s’ha afanyat a feminitzar el llenguatge de les institucions per polítics i gestors que tenen més por de ser assenyalats com a masclistes que no pas sentit del deure envers els administrats i coneixement de causa, és a dir, dels rudiments elementals de la gramàtica.

El llenguatge inclusiu és una farsa sense base científica. La lingüística comparada demostra que només el 15% de les llengües humanes té gènere i que el gènere en les que en tenen no serveix el masclisme, sinó només el codi, generant sentit per oposició. Així que no hem de pagar ni votar els que s’hi miren a purgar la nostra llengua per fer-la inclusiva –ja ho és, amics: és un formidable resultat de consens– i censurar-la emparats per gestors angoixats per no ser titllats de machorros.

La lingüista feminista Maria Carme Junyent ho explicarà aviat amb més propietat i extensió a La Contra després d’haver patit l’aberrant censura del llenguatge inclusiu a la nostra alma mater, la Universitat de Barcelona. I hi ha moltes altres institucions a les quals exigir que ens deixin parlar en pau.

Perquè el masclisme no és al llenguatge: és a la nostra ment. ●