La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els experts avisen que l’èxtasi torna com a droga adolescent després de la pandèmia
L’edat d’inici de les addiccions a substàncies i a les pantalles continua baixant
molts pares fins i tot els va anar bé, però després de tornar a l’activitat, quan els pares han volgut posar ordre i rutines a la vida d’aquests nanos, han vist que no podien, que reaccionaven amb molta agressivitat o amenaçaven de suïcidar-se si els prenien el mòbil o el wifi”, explica la psicòloga Sonia Fernández.
El seu col·lega Joan Bosch assegura que trencar aquestes inèrcies d’addicció és especialment difícil en els casos d’adolescents que viuen fora de grans poblacions, en urbanitzacions o zones rurals, perquè sovint no troben activitats de lleure alternatives per a ells en el seu àmbit.
L’equip de Spott, que rep joves i famílies derivats pels serveis socials o pels jutjats de tota la província de Barcelona, també ha detectat que tant el consum de drogues com l’ús problemàtic de les pantalles cada vegada comença a edats més primerenques. En els usuaris de drogues, l’edat mitjana a què arriben a tractament és de 16 anys, però el consum comença cap als 13. “El punt crític és el segon curs de l’ESO; molts proven les drogues a l’estiu entre primer i segon”, emfatitza Fernández.
En el cas de l’abús de pantalles, l’edat d’inici del tractament són els 14 anys, “però ja en comencen a arribar molts amb 13, perquè als 9 ja tenen mòbil”.
El perfil dels adolescents que
L’acceptació social més gran del cànnabis fa que només es tractin les addiccions quan ja estan molt instaurades
abusen de substàncies o de pantalles és diferent. “El primer és més externalista, sol presentar més problemes de pressió de grup, entorn familiar desestructurat, mala gestió emocional; el segon és un perfil més internalitzat, de poques habilitats socials, caiguda del rendiment acadèmic...”, detalla Fernández. Però tant en un cas com en l’altre, més d’un 70% presenten patologia dual, tenen algun problema de salut mental.
Un altre aspecte que comparteixen és que arriben amb l’addicció molt instaurada, cosa que complica la seva recuperació. I Jiménez té clara la causa: “L’acceptació social del cànnabis i la normalització del fracàs escolar, la menor exigència per passar de curs, són nocius perquè el consum de drogues o de pantalles no disparen les alarmes fins que ja està molt establert, i no podem fer treball preventiu, hem de fer intervenció”. ●