La pastilla de la inspiració

Filantropia és ajudar de manera desinteressada. Pel psiquiatre, publicitari i empresari Arthur Sackler, però, el terme volia dir donar esperant alguna cosa a canvi. Així ho explica Patrick Radden Keefe al llibre L’imperi del dolor (editat en català per Periscopi i en castellà per Reservoir Books), un extraordinari exercici de periodisme que contextualitza Purdue Pharma, la farmacèutica responsable de la crisi dels opiacis dels Estats Units, i la família que hi havia al darrere, els Sackler. És un complement perfecte per a la minisèrie Dopesick ( Disney+) i el documental The crime of the century ( HBO Max), que s’endinsen en les filigranes executades per l’empresa per tal que l’OxyContin entrés al mercat com una pastilla miraculosa i inofensiva: en realitat era altament addictiva i es va convertir en una droga sol·licitada al carrer. Arthur Sackler no va ser el responsable del fàrmac (va morir el 1987 i les pastilles no es van comercialitzar fins al 1996 sota la supervisió de Richard, el nebot), però sí que era l’autor d’una manera de treballar tèrbola, exercint la influència des de l’ombra i assegurant-se que el cognom només apareixia en accions com la cessió d’una col·lecció d’art asiàtic al museu Metropolitan de Nova York.

Ara qui exposa aquesta manipulació tan hipòcrita de la filantropia és Ozark (Netflix). En una societat com l’americana, on l’administració no entén molts drets socials, els rics tenen el terreny adobat per exercir influència i rehabilitar la imatge amb obres interessades. Ho fa amb Wendy Byrde (Laura Linney): pot blanquejar diners per a un càrtel mexicà però en públic promou una fundació política que lluita contra l’epidèmia d’opiacis. I a la quarta temporada també ho fa amb Clare Shaw (Katrina Lenk), l’hereva d’un imperi farmacèutic clarament deutor de Purdue Pharma: procura que l’empresa familiar s’associï amb activitats ètiques però tampoc dubta a l’hora de fer pactes amb el diable, el narcotraficant Omar Navarro (Felix Solis), que també vol reformar la imatge. Aquí s’evidencia la doble moral del sistema: s’accepta que els Shaw es rehabilitin amb obres altruistes però resulta esperpèntic que intenti fer el mateix un narco. Que potser no són tots dos responsables de milers de morts per sobredosi i per la violència derivada del consum i tràfic de drogues?

“L’OxyContin és xungo”, com ja es deia a OC (HBO Max) el 2003, però s’ha de reconèixer que en l’àmbit literari i televisiu només inspira qualitat. ●