La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pepe Serra confia a continuar al capdavant del MNAC i vol revisar el sistema museístic
Turner, Carracci, Borrassà, Mey Rahola i Jordi Bernardó, a la nova temporada
Cada matí ens qüestionem si el que fem és el que hem de fer o si hauríem de fer una altra cosa”, confessa el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, conscient que la profunda revisió i el canvi de paradigma en què estan immersos els museus també ha d’implicar una revisió de l’actual sistema museístic, “que està complementi obsolet, dividit en capelletes en funció de si la titularitat és de l’Ajuntament o de la Generalitat”, opina. I assenyala que l’ampliació del MNAC al pavelló de Victòria Eugènia de la Fira “hauria de ser l’ocasió de revisar-ho tot amb ambició i coratge. No anirem bé si aquests 30.000 metres quadres només serveixen perquè guanyem espai i ens acostem a la ciutat”.
Tot i que encara no hi ha data per a l’esperada ampliació del principal museu català –el primer pla es va redactar el 2013–, Serra creu que actualment hi ha bona sintonia entre Ajuntament i Generalitat, i que la remodelació del recinte firal prevista de cara a la commemoració del centenari de l’Exposició Internacional del 1929 li pot donar l’última empenta. L’inaugurarà el seu director actual? Serra ocupa el càrrec des del 2012, a l’estiu acabarà el seu segon mandat, i tot i que l’última decisió està en mans del patronat, confia que renovarà per un altre mandant. “Seguir per seguir no tindria cap sentit, però jo crec que el meu projecte encara no està acabat”, assegura.
Es tracta d’un projecte desplegat durant aquest temps en diferents línies d’actuació i que ara tornen a confluir en la programació dissenyada per a aquest 2022. Aquest any espera recuperar part del públic (el 2021 va ser visitat per 296.179 persones, un 40,7% més que l’any del confinament, però encara molt lluny de les 837.694 del 2019), però el pressupost el considera insuficient malgrat l’augment d’un 20% de la Generalitat. En total disposarà d’un pressupost de 16 milions d’euros, dels quals només 2,1 es destinaran a exposicions i activitats. “Agraeixo moltíssim l’enorme esforç de la Generalitat, però és insuficient si tenim en compte que només l’increment en la llum ens ha provocat un desajust de 400.000 euros”. Serra també lamenta que el Ministeri de Cultura no aporti la part proporcional que li correspon a la seva representació al museu (un 30%, igual que l’Ajuntament), i calcula que el deute acumulat des de l’any 2012 puja a 8.426.108 euros.
Amb tot, el MNAC oferirà una programació atractiva en què consolida aliances amb museus internacionals com la Tate de Londres, amb la qual presentarà una exposició de William Turner en diàleg amb una col·lecció de dibuixos d’artistes catalans del segle XIX poques vegades exposats al públic (maig-setembre). També en col·laboració amb el Museu del Prado i el Museu Barberini de Roma exhibirà per primera vegada des que van ser arrancades, i després dispersades, les pintures d’Annibale Carraci i el seu taller per a la Capella Herrera a l’església romana de Santiago de los Españoles (març-juny). El MNAC, que portarà la seva exposició de Gaudí al Musée d’Orsay, recuperarà la figura de la fotògrafa empordanesa Mey Rahola (Lleó, 1897-Vaucresson, 1959), una de les primeres dones que es van fer un nom en l’àmbit de la fotografia artística a Espanya, i que avui és una gran desconeguda (octubre-maig). I, en aquesta mateixa línia de revisió d’artistes de la seva col·lecció, del novembre al març posarà el focus en la producció de Feliu Elias.
Per tal de donar a conèixer les últimes incorporacions als seus fons, en aquest cas les taules Professió de sant Pere Màrtir i la Decapitació dels familiars de sant Hipòlit de Lluís Borrassà, una mostra que abordarà la producció del mestre gòtic per a la catedral de Barcelona. També s’exhibiran algunes de les últimes donacions, l’arxiu Anglada Camarasa (octubre-abril) i el fons de Benet Rossell (març-setembre); reivindicarà l’obra de dones artistes (Mari Chordà, Roser Bru, Parvine Curie, Núria Pompeia) en una mostra titulada com el llibre d’aquesta última Maternasis (abril-setembre), i la Sala Oval serà ocupada per Jordi Bernardó i el seu ID Project, personatges destacats en diferents àmbits que retrata d’esquena al lloc “que volen ocupar al món” (juliol-setembre). ●
El Ministeri de Cultura deu al primer museu català 8,4 milions d’euros des de l’any 2012