Exteriors dedicarà a Josep Carner la biblioteca de l’ambaixada a Brussel·les

Els esforços del Ministeri d’Exteriors per reconèixer i homenatjar la figura de Josep Carner continuen. El poeta i diplomàtic, que va ser destinat a l’ambaixada espanyola a Bèlgica el 1936 i va tornar a Brussel·les ja com a exiliat el 1945 és una de les figures clau de la història comuna hispanobelga, però fins fa poc temps, també, una de les menys reconegudes. Després de la creació d’un lectorat d’espanyol amb el nom de l’escriptor i la seva esposa, Émilie Noulet, a la Universitat

Lliure de Brussel·les (ULB) el mes d’octubre passat, el Ministeri d’Exteriors ha aprovat dedicar a Carner la biblioteca de l’ambaixada a Brussel·les.

L’espai, a la primera planta del palauet on hi ha la seu diplomàtica, als voltants del barri europeu, s’utilitza sovint per a recepcions i xerrades, i el 24 de febrer es farà servir per inaugurar l’exposició dedicada a l’artista espanyol Jesús Azogue. Conegut com el Príncep dels Poetes, Carner representa “un model d’intel·lectual espanyol integrat a cercles acadèmics i universitats belgues”, i el seu poema Bèlgica constitueix “un referent de l’obra poètica de l’exili republicà espanyol”, afirma Serge Farré, conseller de Cultura al llibre acabat d’editar amb motiu del centenari de l’ambaixada d’Espanya a Bèlgica, que evoca també la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Nascut el 1884, Josep Carner i

Puig-Oriol va publicar el seu primer llibre de poesia als 20 anys. Amb 36 anys ja fets, va ingressar al Ministeri d’Exteriors i va exercir com a cònsol en diverses destinacions. El començament de la Guerra Civil el va sorprendre a Brussel·les. Havia declarat fidelitat a la República i, després de la contesa, va ser expulsat de la carrera diplomàtica.

Com tants altres intel·lectuals de l’època, en un primer moment es va exiliar amb Noulet a Mèxic. El 1945 van tornar a Bèlgica, on tots dos van ser professors i van desenvolupar una profusa obra intel·lectual a la ULB. Ell va continuar amb la seva obra poètica, i Noulet, una acadèmica pionera, crítica literària i experta en Mallarmé, “traduïa del català guiada pel seu marit i l’amor que li professava”, explica al llibre el catedràtic de la ULB Robin Lefere.

L’abril del 1970 Carner va tornar per fi a Catalunya. Va ser un pas breu i discret. Al cap de poques setmanes, de nou a Bèlgica, el 4 de juny va morir a Brussel·les. L’esquela publicada per la ULB enaltia la seva “saviesa feta d’humor” i la seva “bondat proverbial”. Carner va ser un dels principals impulsors del Casal Català de Brussel·les, creat el 1930. ●

CARLOS PÉREZDE ROZAS Josep Carner i la seva dona, Émilie Noulet, arribant a Barcelona