La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les àries més esbojarrades
La companyia Yllana barreja òpera, rock i burlesc a ‘The opera locos’
Hi fan òpera, és un teatre, és a la Rambla, però no és el Liceu. Què és? El teatre és el Poliorama i l’òpera són una dotzena de cançons, “les àries més populars del repertori”, que componen el muntatge The opera locos. La celebrada companyia Yllana torna a Barcelona després de vuit anys amb un dels espectacles més aplaudits, premi Max a millor musical del 2019. “És una proposta que combina el virtuosisme de la lírica, l’energia del rock i l’atreviment del burlesc”, explica Toni Albaladejo, un dels socis del Poliorama.
Per a aquest propòsit, la companyia compta amb cinc cantants lírics que interpreten peces tan conegudes com el cor d’esclaus del Nabucco de Verdi o Granada d’Agustín Lara, i altres cançons populars d’òperes com La flauta màgica de Mozart, La bohème i Turandot de Puccini, els Pagliacci de Leoncavallo i la Carmen de Bizet.
“El repte era acostar l’òpera, que pot semblar elitista, al públic en general –afirma David Ottone, un dels directors de l’espectacle–. L’òpera necessita reciclar-se i buscar nous públics. I va ser una creació col·lectiva, nosaltres com a clowns i ells com a cantants d’alta qualitat”.
Els intèrprets venen del món de l’òpera, de manera que s’han hagut d’adaptar a cantar amb micròfon, i han hagut d’incorporar la part interpretativa i gestual del clown i del burlesc. Manuel Coves ha dirigit la part lírica i Marc Álvarez la part d’integració del rock i el pop.
Joe O’Curneen, l’altre director, afegeix: “Vam desenvolupar la idea de l’òpera amb les millors àries, dins d’una història sobre els conflictes entre els personatges. Canten en diversos idiomes, de manera que la paraula està en les cançons i la teatralitat està en el gest”.
Com que no hi ha diàleg, un recurs que Yllana ja ha fet servir en espectacles com Maestrissimo, The opera locos ha fet gira per alguns països i l’any passat havia d’arribar a Barcelona, però es va endarrerir per la covid. Alhora tenen altres espectacles en marxa, de manera que són presents en molts escenaris i mostren una salut de ferro en el seu 30è aniversari.
Hi ha un moment que la platea es converteix en un gran cor, una mena d’òpera participativa. “T’emociones amb la música i et toca el cor. La bohème és un dels moments àlgids, un moment de somni”, conclou O’Curneen. The opera locos ja l’han vista més de 109.000 espectadors i fins al 13 de març fa temporada al Poliorama, que, a partir de divendres, recupera l’aforament complet. ●
“El repte era acostar l’òpera, que pot semblar elitista, al públic en general”, afirma David Ottone