L’edició apassionada

Una de les primeres sorpreses editorials del 2022 ha estat el recomanador de poesia de l’editorial Kriller71, per celebrar digitalment el seu desè aniversari. Al menú inicial del seu web et trobes opcions com punkie, intimista o molt contemporània. Jo em vaig decidir per aquesta última opció i em vaig trobar amb un altre ventall inesperat: que s’entengui i moli, amb un toc d’humor, feminista i LGTBILQA+, ironia salvatge, contrahegemònica, indagacions metapoètiques, poètiques del cos i rotllo conceptual. Com que acabava de llegir La escritura aumentada (Eterna Cadencia), d’Eric Schierloh, que m’havia recordat els projectes posteditorials d’Ulises Carrión i Mario Bellatin, me’n vaig anar al conceptualisme. I em vaig trobar llibres que ja havia llegit i dos que no: Elegías Doppler, de Ben Lerner (“Voy a matar al presidente. / Te lo juro. Me rindo. Perdóname. / Soy gay. Estoy embarazado. Me estoy muriendo”), i Libro de la danza, de Gonçalo M. Tavares (“De cualquier modo la danza es imaginar música Producida por el cuerpo para ser entendida de manera calma por los Muertos y por el cielo”).

Al capdavant de Kriller71 hi ha l’heroic editor i poeta Aníbal Cristobo. Ens vam conèixer el dia que tots dos vam anar a conèixer aquella nova llibreria del Poblenou que feia parlar tant, Nollegiu, i el seu carismàtic llibreter, Xavier Vidal. Durant els vuit anys que han passat des d’aleshores m’he trobat amb ell un parell de vegades a l’oficina de Correus del barri i

El recomanador de poesia de Kriller71 és una de les primeres sorpreses editorials d’aquest any

moltes més al seu perfil de Facebook, on amb simpatia ensenya com és treballar mentre cuides d’una nena en solitari. L’estimulant assaig de Schierloh sobre l’edició artesanal com a escriptura augmentada, és a dir, com a estratègia per reapropiar-se amb les mans, al taller que sovint es confon amb la casa, dels mitjans de creació, producció i circulació del llibre i, amb ells, de la mateixa literatura, distingeix entre l’edició artesanal com a metàfora (amb editors seriosos, crítics, personals i autònoms, en el camp de l’edició independent) i l’autèntica edició artesanal (el de la manufactura). Jo crec que hi ha un espai intermedi, uns llimbs on es troba Kriller71.

El comparteix amb, entre tants altres segells, Jekyll & Jill, Wunderkammer, Cielo Eléctrico, Apa Apa Cómics, Esto no es Berlín o Mansalva. És el país flotant que habiten les editorials que, encara que treballin amb arxius digitals i utilitzin els serveis d’impremtes i de distribuïdores, no automatitzen gaires dels seus processos i defensen a boca de canó el paper, l’objecte, les persones. Penso en les tertúlies d’Animal Sospechoso, a Barcelona; o en les que acompanyen la publicació de cada llibre de l’editorial Candaya (no en va la seva comunitat és coneguda com a “tribu”). El mercat i la professió són tan necessaris en un extrem, com en l’altre la lectura, l’escriptura i la conversa apassionades. Convé recordar-ho.