La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Visita a la senyora Soler’, el Pedrolo que la censura va deixar inèdit
L’editorial Fonoll recupera l’obra sobre desitjos sexuals reprimits
En un món de desitjos reprimits per la família i la societat, una jove de 27 anys, la Jordina, no ha tingut mai relacions sexuals i en canvi té un malson sexual recurrent que la duu a la psicoanàlisi guiada per la seva amiga Simona. L’any 1959 era impossible publicar a Espanya una novel·la amb aquesta línia argumental, fins i tot el 1971. Fet i fet, quan Manuel de Pedrolo va escriure Visita a la senyora Soler ja tenia clar que no la publicaria pas a finals dels cinquanta i ho va intentar ara fa 51 anys, el 1971, però la censura la va prohibir amb un informe rotund, tot i que li reconeixia la vàlua. El proper 24 de febrer arriba a les llibreries amb l’editorial Fonoll, l’informe de censura incorporat i l’edició i pròleg a càrrec d’Anna Maria Villalonga.
“Si por una parte –escriu el censor– literariamente considerada puede ser estimada como una gran novela, quizá de las mejores salidas de la mano del autor [...] No hay que decir que la fuerza sugestiva del autor, como buen novelista que es, hace aún más peligrosa a esta novela, que, por otro lado, como todas las suyas, también ofrece rasgos acentuados de erotismo en las descripciones que nos presenta de la realización del acto sexual”. Queda clar, doncs: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”.
“Pedrolo era un avançat a la seva època, i encara avui es veu així”, explica Anna Maria Villalonga, que quan va ser comissària de l’Any Pedrolo, el 2018, ja va deixar clar que “Pedrolo no te l’acabes mai”, amb la seguretat –o l’esperança, potser– que es continuarien publicant llibres de l’autor de Cendra per Martina, i també sobre ell. Per aquesta escriptora i professora, tot i que Pedrolo va acabar desestimant l’obra, això no li treu cap valor, perquè el context és un altre. També hi ha la possibilitat que amb els anys del destape la lectura de la novel·la hagués pogut anar més cap a la via de l’esperpent, més que no pas cap a l’anhel de llibertat des de la desinhibició. Villalonga creu que la novel·la és una “baula que demostra la lluita de Pedrolo per la llibertat i la seva posició en favor de l’alliberament de les dones, que passa també per la sexualitat”, ja que a la seva obra moltes dones “tenen un desig sexual explícit i no se n’amaguen i gaudeixen del sexe”.
L’editorial Fonoll, diu Villalonga, va tenir clar que volia publicar aquest llibre quan va sortir a la llum gràcies a la Càtedra Màrius Torres (Universitat de Lleida), que des del 2019 digitalitza el Fons Pedrolo de l’Arxiu General d’Alcalá de Henares. La novel·la era una de les obres perdudes de l’autor, juntament amb Els còdols trenquen l’aigua, que se sap que l’editorial Aymà va presentar a censura el 1951 però no s’ha trobat mai. ●
Per Anna Maria Villalonga, la novel·la és una “baula que demostra la lluita de l’escriptor en favor de l’alliberament de les dones”