La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Airef critica Hisenda perquè omet l’impacte dels fons europeus
L’organisme demana una senda clara de compliment del dèficit públic
flecteix una contracció pel fracàs del denominat pla d’infraestructures humanes als Estats Units, que suposava una inversió d’1,7 bilions, i els problemes al sector immobiliari a la Xina que frenen la seva progressió.
Però, a més, “els riscos per a la referència global s’inclinen cap al negatiu”. L’emergència de variants de la covid allarguen la pandèmia i causen frenades en la recuperació. Per això recomana una estratègia sanitària global, amb accés mundial a les vacunes, als tests i als tractaments que redueixin aquest perill. Gita Gopinath, subdirectora del Fons, va recalcar que el càlcul de la pèrdua econòmica per la covid se situa en 13,8 bilions per al 2024.
En l’horitzó immediat, l’encariment dels preus és més fort del que s’havia plantejat a l’octubre. “Les interrupcions en la cadena de subministraments, la volatilitat dels preus de l’energia i les pressions salarials comporten incertesa en la inflació i les decisions polítiques”, afirma.
La inflació es preveu elevada en el recorregut curt, amb una mitjana del 3,9% en les economies avançades el 2022, abans que baixi el 2023. “Suposant que les expectatives d’inflació a mitjà termini estiguin ben ancorades i que la pandèmia s’alleugi, l’augment de la inflació hauria d’esvair-se a mesura que disminueixen les interrupcions dels subministraments, la política monetària s’endureix i la demanda es reequilibra”, remarca l’informe.
El ràpid increment del preu del combustible també s’ha de moderar en el període 20222023. Els mercats de futurs indiquen que el preu del petroli pujarà un 12% i el gas natural prop d’un 58% el 2022, els dos increments considerablement menors als del 2021, abans de retrocedir el 2023. El preu dels aliments creixerà a un ritme més moderat, un 4,5% el 2022, i després baixarà.
Un altre factor és que l’aixecament d’estímuls i la pujada de tipus d’interès anunciats per la Reserva Federal o el Banc Central Europeu contra la inflació pot ser un risc per a l’estabilitat financera i les economies emergents.
Però l’FMI matisa que “la política monetària en molts països necessitarà prosseguir l’ajust per frenar la pressió inflacionista, mentre que la política fiscal, operant amb un espai més limitat que a l’inici de la pandèmia, haurà de prioritzar la despesa sanitària i social”. ●
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va insistir ahir que el Govern de Pedro Sánchez fa cas omís de la seva recomanació per fiscalitzar els resultats dels fons europeus de recuperació en els comptes públics. A l’informe de seguiment trimestral, l’organisme recorda que la seva petició era que els pressupostos incorporessin l’impacte dels fons europeus “sobre els ingressos i les despeses de les administracions públiques” i el desglossament per subsectors.
La resposta del Ministeri d’Hisenda recollida per l’Airef és que aquesta informació ja està recollida en els pressupostos de l’Estat. Fonts del ministeri d’Hisenda que dirigeix María Jesús Montero van recordar ahir que “Brussel·les va valorar positivament el pla pressupostari espanyol”. L’organisme independent i dedicat al control fiscal va insistir que la informació desagregada és bona per analitzar “el grau de descentralització del nostre país”.
L’advertència de l’Airef es produeix enmig dels dubtes sobre la velocitat amb què s’està duent a terme el desplegament dels fons europeus. Només a Catalunya, el grau d’execució d’aquests fons és d’un 21%.
L’Airef es va mostrar també crítica amb l’estratègia seguida per complir amb els objectius de dèficit marcats. A l’informe, la institució que presideix Cristina Herrero va assenyalar que els comptes públics no inclouen “els ajustos en comptabilitat nacional necessaris per conciliar els pressupostos aprovats amb la taxa de referència de dèficit”. L’organisme públic va avisar que el Pla d’Estabilitat “constitueix una aproximació incompleta a l’estratègia fiscal, tant pel seu horitzó temporal insuficient des del punt de vista de la sostenibilitat com per no incloure la senda fiscal amb les despeses i ingressos derivats directament del Pla de Recuperació”.
A l’informe s’adverteix també que tant el Govern central com les comunitats autònomes haurien de tenir cura a l’hora de no utilitzar fons extraordinaris covid per a despesa estructural. Totes les comunitats tret de València i Catalunya es van comprometre a complir amb la recomanació donada. La resposta de la Generalitat de Catalunya va ser que es donarà aquesta situació ja que “segueix la pandèmia”. L’organisme independent va insistir que la reducció de la despesa i la millora dels ingressos sí que pot portar a desviar recursos covid per a altres qüestions.
Des de la Comunitat Valenciana, la Generalitat de Ximo Puig va reconèixer que “un percentatge de les mesures es consolidaran com a despesa estructural i que es disposarà de finançament extraordinari” i va afirmar que el problema de base està en “el model de finançament i la seva reforma”.
L’Airef va considerar essencial que la informació sobre les entitats que formen part del perímetre dels pressupostos s’inclogui pel seu impacte en el compliment de l’objectiu d’estabilitat com és el cas, per exemple, de la Sareb.
En total, en el quart trimestre de l’exercici 2021 la institució va emetre cinc recomanacions, de les quals dues van ser noves, una de reiterada i dues recomanacions que continuen vives, que no s’han resolt. ●
L’informe avala que els països ajustin la política monetària per frenar la pressió inflacionista
Catalunya passa per alt la recomanació de no utilitzar fons covid per a despesa estructural
El Govern central defensa que el pla pressupostari va ser aprovat per Brussel·les