Un alto en el camí

L’amenaça de guerra a Ucraïna, les tensions inflacionistes i la dificultat per controlar l’òmicron han provocat un fort pessimisme al món. De l’eufòria hem passat sense solució de continuïtat al més absolut abatiment. Les borses han començat a trontollar i ha reaparegut el temor de la inestabilitat, apareixen cignes negres per totes les cantonades. La societat té por i hi ha qui assegura que el pitjor ha de venir.

Tot i això, el neguit que vivim és només un alto en el camí. La revolució tecnològica ens condueix cap a un món més ric, més net i més sostenible. Sempre ha estat així. Qualsevol temps passat va ser pitjor.

Tot fa pensar que no hi haurà guerra. Rússia no envairà Ucraïna i no hi haurà sancions econòmiques. El més probable és que s’assoleixi una pau vigilada en la qual les coses quedaran més o menys com estan. Les conseqüències del conflicte serien tan brutals per a l’economia mundial que a ningú no li interessa iniciar les hostilitats.

No hi ha condicions perquè esclati la temible tercera guerra mundial. Com afirma Mas-Colell, és l’economia. Probablement Rússia sigui una potència militar, cibernètica i espacial, pel seu passat soviètic, tingui l’extensió territorial més gran i sigui el quart magatzem mundial de reserves de gas, però no és una potència econòmica. Per aquesta raó, continua necessitant el suport d’Occident. Ni Europa pot prescindir de l’energia russa, ni Rússia pot viure sense

La revolució tecnològica ens condueix cap a un món més ric, més net i més sostenible

els euros o els dòlars occidentals. Tard o d’hora el conflicte deixarà de ser un ensurt, però quin ensurt!

Una cosa semblant passa amb la pujada de tipus de la Reserva Federal dels EUA, que anirà acompanyada per la del BCE. Tots som conscients que les fortes tensions inflacionistes són el resultat d’una política monetària molt expansiva que cal controlar. Els diners fàcils i barats no es poden mantenir per més temps. La incògnita és el ritme del canvi de rumb, que en cap cas no serà brusc.

La tercera amenaça que ens té tenallats, el tsunami de contagis, s’emportarà encara moltes vides i provocarà molt patiment, però cada cop és més a prop el final de la pandèmia. La humanitat s’immunitza massivament amb les vacunes i els contagis generalitzats. Probablement abans del que esperem la covid deixarà de ser una amenaça.

Tot i això, el que preval de manera sòlida i irreversible és la digitalització, la connectivitat o com vulguem anomenar la revolució tecnològica. Està produint el major augment de productivitat que mai s’ha conegut. Infinitament més gran que el que hi va haver amb la revolució industrial. Per tant, el repte que tenim per davant no és tant la creació de riquesa, sinó com repartir-la. El món està canviant per bé. És cert que tenim molts i grans problemes, però tenim els instruments i el coneixement per resoldre’ls.