“He descobert que gairebé sempre és millor no parlar”

Meditar és aprofitar temps? El temps no és per aprofitar-lo, sinó per entregar-lo. Per què entregar-lo sona a perdre’l? Perquè la hiperconnexió en què vivim està tan allunyada d’entregar-lo, que és allò que ens fa persones, que quan expliques la meditació, que és part de l’ésser humà, poses en evidència que la majoria del que vivim no és humà.

Moltes veus, però res a escoltar?

He descobert que gairebé sempre és millor no parlar. Amb el silenci rarament t’equivoques i, en canvi, amb la paraula t’equivoques molt sovint.

Parlar i expressar-se no és terapèutic?

Però tendim a caure en un afany intervencionista...

Som narcisistes hiperconnectats?

...I la meditació ajuda a aprendre a treure’ns del mig; a callar i a interrompre la resposta; a madurar en el silenci i la calma.

Si vols arribar, frena?

El secret del temps és l’eternitat. Quan vius de veritat, el temps deixa d’existir. el

Meditar ensenya a viure de veritat?

La meditació és un mitjà, no és una finalitat. La finalitat és la vida. El plaer no és altra cosa que la comunió amb tot el que hi ha. Per això, parlo d’erotisme i misticisme, que són els paradigmes del plaer quan dos es fan un.

I s’obté millor sense paraules?

La paraula és perillosa; et pot treure de la realitat i fer-te patir la separació entre cos i ment quan el treball espiritual és unir-los.

Com podem unir cos i ment?

Si mirem aquest ideal d’unir-los, ens espantem, perquè és molt lluny o ni tan sols l’albirem. Allò que ens fa bé és ser en un camí, que no només és l’horitzó, sinó el pas següent. Quan som en un camí, estem bé; quan no som en un camí, no ens sentim bé.

Què proposa per començar?

N’hi ha prou amb introduir una pràctica modesta de vint minuts diaris de respiració...

Sembla fàcil. Ho és?

Meditar és senzill, allò que és difícil és voler meditar. És connectar el teu cos i la teva ment estant atents al palmell de les mans, l’entrecella... El que anomenen els txakres.

Barc Blon